40 anys d’EL 9 NOU – I
D’EL 9 NOU se sap que va veure la llum el 3 de març de 1978, ara ha fet 40 anys, però no tant que si arriba a ser per ell ja l’hauria pogut llegir Franco. Primera meitat dels setantes del segle passat. El vigatà Josep Masoliver, tapisser de professió i periodista de vocació, era corresponsal a Vic de l’agència EFE i del diari Tele/xPres. “Costava trobar-hi forat per col·locar tot el que hi podies explicar”. I a la comarca d’Osona, la premsa del Movimiento “no era precisament un estímul, però sí un negoci quan veies la quantitat d’anuncis que tenia l’Ausona”, apunta.
D’aquí el primer intent de fer un mitjà local a mida de les noves sensibilitats que, a poc a poc, anaven fent forat. “En parlàvem entre els poquíssims periodistes que érem i que coincidíem en rodes de premsa i amb els joves que jo mateix reclutava per fer de corresponsals en altres mitjans”. La Llei de Premsa de Fraga de 1966 va presumir d’obertura però va continuar frenant expectatives, “i quan vam anar a Barcelona a demanar papers per fer un diari vam tornar desmoralitzats. Era massa d’hora”, diu.
A Masoliver la mort de Franco el va agafar posant moqueta a les galeries Montseny del carrer Verdaguer. Va ser sentir-ho “i sortir corrents per començar a trucar. Havíem de reprendre les reunions, i la segona bafarada va ser la bona”. Que tampoc va ser curta: dos anys de trobades setmanals obertes a tothom qui volgués ficar-se en aquella aventura i el mateix Masoliver en el paper de missioner –“anava allà on se’m demanava”– per escampar la bona nova d’un nou diari comarcal, en català i reflex de la nova societat que s’obria pas amb la democràcia.
“Buscàvem socis amb accions de 1.000 pessetes, amb un mínim d’una i un màxim de deu per estalviar-nos grups de pressió”. I va ser un èxit. “No recordo cap no de ningú”. EL 9 NOU, amb un nom que no era més que un disseny per presentar el nou mitjà d’Osona, va aparèixer el març de 1978 amb un capital social d’1.100.000 pessetes, un local a la plaça Sense Nom, 30 màquines d’escriure Lexicon de segona mà i una incipient redacció liderada per dos periodistes de carnet, que és el que demanaven els papers de l’època: el taradellenc Ramon Serra, llavors redactor de l’Avui, i Ferran Font, advocat també amb títol de periodista, a qui Masoliver havia conegut decorant-li el despatx.
Va començar l’aventura. Tan emocionats amb l’arrencada que “vam lligar publicitat per a les cinc primeres setmanes però no se’ns va acudir pensar en la sisena”. Superat el lapsus, tot va anar agafant volada. Masoliver en va portar el timó, també amb tasques de gerència, fins al 1983. Amb ell va començar tot.
(Foto Jordi Puig)
Xevi Bardolet i Mayola 