“Jo trobava les notícies i ja tenia després amb qui les escrivia”

40 anys d’EL 9 NOU – III 

Li trucaven els diumenges al matí de Ràdio Vic per comentar alguna cosa de Taradell. I el 1978 va rebre la proposta d’escriure-ho per a un diari. “El problema és que jo faig lletres una darrere l’altra però feines a posar-les bé”, diu amb la sorna que l’ha caracteritzat tota la vida i que el va convertir en un petit gran mite entre els primers corresponsals d’EL 9 NOU. Les seves visites setmanals a la redacció eren esperades, com els seus acudits i la capacitat de riure’s del mort i de qui el vetlla, començant per ell. “Fixa’t que a la redacció vam fer un equip de futbol i jo, que em van segar verd, feia de porter petit com era”. Però recorda una treballada victòria contra el Perafita i una lliga de futbol sala “jugant contra en Puyal quan encara era a Ràdio Barcelona”. I un fart de riure.

Josep Autonell és la definició de corresponsal per antonomàsia: el contacte carregat de contactes i amb la capacitat d’estar al cas de tot per convertir-se en referent local com a informador. Des fet, era mecànic. “Jo trobava les notícies i ja tenia després amb qui les escrivia”, diu; com va ser el cas de Vicenç Tarrats o Mercè Cabanas. “Taradell era important i havia de ser important a EL 9 NOU”. I no parava. El còctel que creaven ell mateix, un alcalde tardofranquista i un setmanari “que venia a trencar motllos” va ser explosiu. “La gent feia cua els divendres per veure què portava”. I si apareixia algun conflicte al poble, “deien altanto que vas a EL 9 NOU; com si fos l’home del sac”.

S’emociona encara avui quan recorda la trista història d’Anastasio Aranda, un mestre aragonès de la República instal·lat a Taradell sense feina després de passar per la presó. “Es guanyava la vida fent classes a pagès. Van trobar-li lloc al Sant Miquel de Vic, però algú el va delatar al bisbe i el van expulsar. Després va poder anar a la Garriga, on va acabar morint d’un infart, fent classe, davant dels alumnes”. I s’emociona perquè el dia que ho va publicar anava a cal sastre de Taradell. “Em va sortir amb el diari als dits, plorant, i em va abraçar”. Perquè la història d’aquell expresidiari republicà li va recordar la del seu pare.

Autonell també ha estat un caçatalents. Ell va descobrir un dels noms més il·lustres que Taradell ha donat al periodisme contemporani. “Vaig presentar l’Albert Om a Ràdio Taradell i a EL 9 NOU dient-los “cuideu-me’l bé, que aquest noi farà carrera”. I no ho diu per presumir-ne, sinó per agrair a l’Albert Om “les vegades que ho ha explicat. És dels homes més agraïts que conec”. Queda dit, Camat. (És que a la redacció ningú no li va dir mai Autonell). 

(Foto Jordi Puig)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: