“Vam tenir claríssim que havia de ser en català”

40 anys d’EL 9 NOU – IV

Sense ell i sense el seu carnet de periodista a EL 9 NOU li hauria costat més començar a caminar, perquè engegar un diari reclamava dos titulats. I a mitjans setanta no és que n’hi haguessin gaires. De fet, “jo vaig ser de la primera promoció de periodistes de l’Autònoma, que érem 16”. Per ell era un segon títol a més del d’advocat, que ja tenia i amb el que havia començat a exercir a Vic el 1976. Havia arribat de Ripoll, i gràcies a ell i a Ramon Serra, taradellenc redactor de l’Avui, EL 9 NOU va tenir paper i papers per poder sortir.

Ferran Font va participar en la gènesi d’EL 9 NOU “i va ser una manera fenomenal d’entrar en contacte amb la gent de Vic, tenint en compte que hi acabava d’arribar”. Recorda les reunions obertes del Casal Sant Just i l’Aula EMI. Tan obertes i anàrquiques en els seus inicis que “et podies trobar que un dia fóssim tres i el següent, trenta”.

La seva (de)formació profesional li fa dir de seguida que EL 9 NOU va trencar moltes dinàmiques de l’època i va ser exponent d’obertura gairebé en tot, fins i tot en el règim jurídic sobre el que es va bastir la incipient empresa. “Vam constituir una societat anònima però vam voler ser cooperativa, i que a les assemblees hi hagués un vot per soci al marge de les accions que tingués”; un model que es va mantenir durant els primers anys.

La segona gran premissa era la llengua. “Vam tenir claríssim d’entrada que el diari havia de ser en català”. Eren temps de resistència i de classes amb professors voluntaris com Armand Quintana. “Hi anàvem quatre gats i no pagàvem res, però la sensibilització la vam recollir tota”, diu.

El pas de Ferran Font per la direcció va acabar el 1981, quan la seva vinculació va passar a ser des de la junta de fundadors i el consell d’administració. Però abans va deixar escrites, mai millor dit, dues fites contundents: la publicació de declaracions de la renda l’únic any que Hisenda les va fer accessibles, amb tot el morbo que això va generar, i una secció de gastronomia amb la crítica a un restaurant que no s’ho va prendre gens bé. Avui la rèplica aniria per les xarxes, però 40 anys enrere la resposta era suportar uns quants crits per telèfon.

Però aquests van ser exemples, com altres, de l’arrelament que des de ben aviat EL 9 NOU va aconseguir entre els seus lectors i de com es va començar a fer habitual arreu. “Encara avui faig un experiment quan vaig al bar”, diu Font: “Constato que EL 9 NOU és el diari més tacat de tots”. Es tracta de creure’s que és perquè és el més llegit, i no pas culpa d’un sol lector que cada cop que l’agafa hi aboca el cafè amb llet.

(Foto Jordi Puig)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: