“A la redacció havíem cuinat paella valenciana amb fogonet”

40 anys d’EL 9 NOU – V

En els primers anys de l’anomenada Transició era fins i tot més habitual que ara que els més acèrrims seguidors de Franco li dediquessin una missa en l’aniversari de la seva mort. EL 9 NOU no se’n va escapar. I la secció local de Fuerza Nueva es va presentar un bon dia a la redacció per publicar com a anunci l’esquela commemorativa. Hi va haver debat: un diari progressista i que volia ser màxima expressió de l’antifranquisme s’havia de rebaixar a publicar un anunci en memòria del dictador?

“Com que era un anunci es va decidir finalment que sí, no sense discussions, amb la condició que fos en català”. O sigui que el Cabdill d’Espanya per la gràcia de Déu (es va evitar dir-li Francesc) va tenir missa i recordatori. Jaume Collell, que sempre ha mantingut intacte el filtre del sarcasme a l’hora de gestionar la realitat i la seva pròpia memòria selectiva, va viure aquesta situació poc abans que les circumstàncies el convertissin en director d’EL 9 NOU.

I tot i que no en va ser directament responsable, aplaudeix la decisió i diu que si alguna cosa va facilitar l’arrelament d’EL 9 NOU en aquell moment “va ser la seva capacitat d’obertura i de transversalitat. Fins i tot a l’hora que cadascú es pogués fer seu el nom”. Ho diu perquè un dels encerts “va ser publicar els resultats de futbol de Tercera Regional, i la Guàrdia Civil que seguia els partits te la trobaves després al quiosc comprant El nueve Nou per veure què en deia”.

Collell, llavors amb 21 anys, va desembarcar al nou setmanari des del Manlleu Publicació i la carrera de Periodisme de l’Autònoma, que acabaria mesos després de veure la llum el nou projecte comarcal. Va ser l’excusa perfecta perquè, amb un nou titulat més, “en Ferran Font es pogués centrar professionalment en la seva carrera d’advocat” i deixés el càrrec de director, que havia exercit des de l’inici. Collell va fer tàndem amb Cristina Gallach, “de qui sempre podré explicar que va fer amb mi la seva primera incursió internacional”.  Concretament travessant (part de) França per anar a dinar a Llívia després d’una reunió al jutjat de Puigcerdà. Motiu? “Embastàvem la sortida d’EL 9 NOU al Ripollès i el jutjat de Ripoll era de la seva jurisdicció”.

Complert l’objectiu, Collell emprenia poc després una nova etapa com a actor d’Els Joglars, amb qui va estar quatre anys. Va tornar al periodisme el 1987 a través d’una curta recuperació del Diari de Barcelona, i més tard a La Vanguardia, on continua. El que no pot explicar ni de l’un ni de l’altre és el que sí pot dir d’EL 9 NOU: “A la redacció havíem cuinat paella valenciana amb fogonet”.


(Foto Albert Llimós)