“M’ho he passat molt bé. I a sobre, cobrava”

40 anys d’EL 9 NOU – VII

En un repàs ràpid de directors de diari que hagin exercit els últims 20 anys havent estudiat la carrera d’enginyeria naval i que a sobre es maregin anant en barco només n’hi ha un. I si la cerca se centra a Campdevànol se’l localitza de seguida: Jaume Espuny. S’ha de dir Campdevànol perquè és allà, on vivia i d’on era regidor a principis dels vuitanta, quan va començar la seva relació amb EL 9 NOU, que feia pocs mesos que havia aterrat al Ripollès.

Compartia feina a La Farga Casanova (avui Comforsa) amb qui va ser el primer corresponsal a la comarca, “però un dia em va dir que no li agradava el ple i a veure si, ja que hi era, li podia explicar una mica com havia anat”. D’aquí va passar al “pots escriure-ho?” i més endavant al “pots escriure més coses?”, fins que  es va convertir en corresponsal. El 1983, La Farga va estimular baixes voluntàries, va cobrar un milió de pessetes i es va llançar a l’aventura de ser el coordinador d’EL 9 NOU al Ripollès. En va acabar essent director durant  23 anys, del 1993 al 2016, que es va jubilar. Però encara hi continua escrivint coses.

Ara les envia per correu electrònic, però a principis dels vuitanta portar notícies del Ripollès a la redacció de Vic era una epopeia. Es podien dictar per telèfon, però per calers, horaris i recursos “sortia més a compte anar a l’estació de tren, trobar algú que baixés a Vic i donar-li un sobre amb 8 o 10 coses”. I llavors trucava a Vic per avisar que “avui us ho baixa un senyor calb amb ulleres i jaqueta beix”. Algun sobre no va arribar mai a destí. “Potser algú entendrà ara què hi fa a casa aquella mena de pergamí”.

La delegació d’EL 9 NOU de Ripoll va començar a un quart pis a la plaça del Monestir i, el 1986, es va traslladar en una planta baixa del carrer Progrés. “Era fàcil que t’hi entressin en qualsevol moment per fotre’t qualsevol bronca, però jo m’ho agafava amb filosofia”. Quatre anys més tard, Espuny es va incorporar a la redacció de Vic per fer de cap de Reportatges i Investigació. De reportatges, sempre recordarà el desplegament per seguir en directe al triomf de Melcior Mauri a La Vuelta, el 1991. D’investigació, haver localizat personalment a Benicarló “la dona de Roda”, un cas que va agafar molta volada amb la misteriosa desaparició d’una veïna del poble.

Després van venir 27 anys de director, els quatre primers al desaparegut EL 9 NOU del Vallès Occidental-que es va acabar derivant a El Punt–  i 23 a l’edició d’Osona i el Ripollès. I tot s’acaba resumint, diu ell, en aquesta conclusió: “M’ho he passat molt bé durant 34 anys. I a sobre, cada final de mes cobrava”.


(Foto Jordi Puig)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: