“Vaig aprendre a llegir i a escriure en català gràcies a EL 9 NOU”

40 anys d’EL 9 NOU – X

Va ser un dels primers damnificats de l’èxit de creixement d’EL 9 NOU en els seus primers anys. I ho va patir de manera directa perquè va començar essent veí de la primera redacció del diari –“perdó, EL 9 NOU era veí nostre”, matisa- i va acabar traslladant el despatx d’on era perquè el diari s’ho va anar quedant tot. Parlem de tota una galeria de locals en un entresòl de la plaça Sense Nom de Vic –més tard Francesc Macià- per on Premsa d’Osona SA. va acabar estenent serveis i arxius, abans que l’any 2000 estrenés seu a la plaça de la Catedral.

Pere Guix, agent d’assegurances feliçment jubilat des de fa poc més d’un any, difícilment hauria assegurat EL 9 NOU en el moment d’iniciar aquella aventura periodística. “Vèiem passar tota aquella colla de jovent peluts que ens deien que venien a fer un diari en català, i no els donàvem més de dos o tres mesos de vida”, recorda. I més en el context d’una societat com la vigatana -i l’osonenca en general-, tan conservadora i impregnada dels valors que fins a aquell moment recollia en castellà l’Ausona.

Però Guix no només va errar el pronòstic sinó que ben aviat va estrènyer la simpatia cap a aquell diari que veia fer cada setmana al costat mateix del seu despatx. El va començar a comprar, a llegir i a col·leccionar. “Vaig aprendre a llegir i escriure en català gràcies a EL 9 NOU”. El té absolutament tot, perfectament enquadernat i no té ni un exemplar amb un sol retall “d’aquells que traieu a vegades a la portada per poder anar al Zoo, a Port Aventura o a un balneari”. I mai ha acceptat que li portin a casa “per evitar que m’arribi rebregat, doblat, brut o fins i tot moll, si plou”.

Té una fal·lera especial per a les col·leccions de tota mena. Casa seva, a Manlleu, és un museu: des d’anells de puros, encenedors, cendrers, didals, plaques de cava, clauers o imants de nevera fins a gorres i samarretes. I els primers números de diferents diaris i 200 volums amb tot EL 9 NOU. “La gent ho sap i ve per buscar què portava el diari un determinat dia, com el del naixement de la néta o el del seu casament”.

Ell també hi ha sortit alguna vegada, al diari. Sobretot quan va guanyar el concurs 30 del 9, d’EL9TV, que va commemorar els 30 anys del bisetmanari. “Vaig estudiar repassant-me’ls”. I li va anar bé preparar-se a part una llista amb tots els alcaldes d’Osona. “Em vau demanar el de Sant Marí d’Albars; que ja té nassos”, riu. Amb el premi va poder reforçar a consciència la prestatgeria on guarda tots els enquadernats. “Sort, perquè els tenim al pis de dalt de casa i la meva dona sempre diu que qualsevol dia baixarà tot”.

(Foto Jordi Puig)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: