“Al diari hi veus reflectit el teu propi entorn”

40 anys d’EL 9 NOU – XI

Posats a trobar motius que expliquin el perquè de la protagonista d’avui en aquesta crònica dels 40 anys d’EL 9 NOU, n’hi ha un de definifiu. El 27 de juny va fer 10 anys del concert solidari que es va fer a la plaça de la Catedral de Vic per recaptar fons per a la compra d’una furgoneta adaptada per a l’Associació de Disminuïts Físics d’Osona (ADFO). En feia 30 d’EL 9 NOU. Hi van participar un bon estol d’artistes de de la comarca que ja s’havien compromès per al 7 de juny, però com que va ploure es va haver d’ajornar i van repetir absolutament tots 20 dies més tard. I com que fa 10 anys ja hi havia EL 9 TV, nascuda el 2004, es va retransmetre en directe i va ser un gran èxit.

“Gairebé més important que haver aconseguit recollir els 35.000 euros per a la furgoneta va ser la projecció que ens va donar aquell acte. La gent ens va conèixer, vam créixer com un bolet, i entre això i el canvi de local d’aquell mateix any, vam poder doblar en pocs mesos el nombre tant de treballadors com d’usuaris”, explica la gerent de l’ADFO, Maria Balasch. Just a les portes, també de la crisi econòmica global que estava a punt d’esclatar. “Dit d’una altra manera; l’embranzida d’aquell moment ens va donar una incèrcia que, de no haver-la aconseguit, potser en hauria obligat a tancar”.

Els 30 anys d’EL 9 NOU, el 2008, va ser el pretext per fer explícita la sinergia entre el bisetmanari i les entitats socials amb qui, més enllà de recollir l’activitat que feien a les seves pàgines, es va adquirir el compromís de col·laborar d’una manera pràctica. ADFO va ser el primer i reeixit exemple, a través del concert. Com més tard i en altres moments ho han estat Osona contra el Càncer o Sant Tomàs.

Però a Maria Balasch no la vincula a EL 9 NOU només ADFO, sinó prèviament haver-ne estat lectora, “de les del diari a casa cada setmana”, i amb aquell al·licient “de trobar-te que sempre hi sortia algú que coneixies. Hi veies reflectit el teu propi entorn”. I a vegades fins i tot ella mateixa, com poc a molt ha anat passant a molta gent. En el seu cas esperant la crítica de teatre del grup de Vic amb qui ha estat vinculat tota la vida.

“D’entrada, sortir a EL 9 NOU ja era exponent que allò tenia un cert valor. Per tant, el primer neguit ja era estar pendent tota la setmana de sorties o no”, diu rient. I l’altre, “que si aconseguies sortir, a veure com et deixaven…”. El balanç global és positiu, “però algun fiasco ens hem endut, i alguna emprenyada també”. Com també a la política municipal, que és on també viu ara i on el neguit pot ser tant per sortir com per no haver-ho de fer…

(Foto Jordi Puig)