“Sóc fruit també de l’efervescència que va fer néixer EL 9 NOU”

40 anys d’EL 9 NOU – XII

Tan cert és que el 1979 va ser ser escollit primer alcalde de Manlleu després del franquisme i el 1988 primer president del Consell Comarcal d’Osona, com que ara és organista a Viena, quan hi va. “Allà és ple d’orgues espectaculars de tubs”. Ell ha tocat a missa a l’Annakirchen de la capital austríaca. “Quan va acabar, el rector em va demanar què cobrava, li vaig dir que hauria pagat per tocar i em va regalar una ampolla de vi i un cedé d’enregistraments”.

EL 9 NOU d’Osona i el Ripollès no ha cobert cap dels seus serveis ni a Viena ni al poble del costat, on hi viu una seva filla i on li han deixat la clau de l’església per anar a tocar sempre que vulgui. Però durant dues dècades Joan Usart va ser un habitual de les pàgines del diari i una icona d’entre els alcaldes sorgits de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme.

“Sóc fruit de la mateixa efervescència política que va fer néixer EL 9 NOU”, explica. En el seu cas, procedent de l’Assemblea de Catalunya i liderant, com a independent “i sense haver-m’ho plantejat en cap moment”, una candidatura unitària a Manlleu on van aplegar-se Esquerra Republicana, Nacionalistes d’Esquerra i Convergència Democràtica. “EI PSC, que venia de guanyar les generals de 1977, no s’hi va voler sumar i es va trobar que vam guanyar les eleccions amb 9 regidors de 17. I resulta que em van fer alcalde”.

Joan Usart està convençut que la presència d’EL 9 NOU en aquell moment “va ajudar a visibilitzar, i molt més per la seva dimensió de comarca, aquelles primeres eleccions i aquells primers ajuntaments democràtics, que eren novetat per a tots. I veure’t en una foto al diari sempre era un impacte”. A la llarga, la presència de periodistes als plens, i més encara quan es van incorporar ràdio i televisió, “et feia actuar d’una altra manera i estar molt més pendent de com havies d’explicar les coses, i amb quin to”.

Personalment “sempre vaig tractar els mitjans des del respecte cap a la seva feina, estigués més o menys d’acord amb la seva línia editorial. D’EL 9 NOU es deia que era socialista, ja t’ho diré clar”. I quan hi havia debats al govern sobre si calia contestar una determinada informació amb una carta al director “jo sempre deia que seria contraproduent, perquè potser encara ho complicaria més tot”.

I s’ha de dir, les coses com siguin, que quan se li demana un memorial de greuges respecte a EL 9 NOU tampoc n’hi ve cap, d’immediat. Bé, potser un: “Històricament, de Manlleu se n’ha parlat poc; però també s’ha d’entendre que Vic és Vic. T’ho diu algú que va tenir d’amic en Ramon Montanyà…”

(Foto Jordi Puig)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: