“Anar a comprar EL 9 NOU era com anar a comprar el pa”

40 anys d’EL 9 NOU – XIII

Quan era petit anava boig pels àlbums de cromos de la Lliga i era capaç de conèixer tots els jugadors pel clatell. De l’àlbum, amb la trampa aquella de fer-te difícil acabar-lo perquè compressis més cromos, no hi havia manera de trobar Neme i Batalla, del Pontevedra. I anava a esperar el cotxe de línia que portava els diaris a Perafita. El seu pare volia que continués l’ofici de pagès i la mare que estudiés, per no haver-se de deixar l’ossada en una feina tan dura. “Es va espantar quan va saber que volia fer periodisme i va anar a veure Mn. Subirana al Seminari perquè em fes desistir”. Li va dir que si volia l’hi diria, però que llavors tornaria a casa. “Doncs no li digui res”, es veu que va dir la mare.

I ha acabat essent cap d’Esports d’El País a Catalunya i un dels noms més reputats de la professió. Seria petulant dir que gràcies a EL 9 NOU, però és innegable que també per EL 9 NOU. Perquè va ser com a primer corresponsal del Lluçanès, i seguint el Vic de futbol i el Voltregà d’hoquei amb Lluís de Planell i Jordi Pey, que Ramon Besa s’hi va ficar de ple. I va ser Ramon Serra, el primer director, que se’l va endur un parell d’anys més tard a l’Avui per cobrir una plaça de redactor d’Esports.

Els inicis i ja la gènesi d’aquella aventura van deixar a Ramon Besa una empremta inesborrable. “Llavors feia la carrera a Bellaterra i era corresponsal de Mundo Diario i Europa Press”. Ho feia al costat del torellonenc Salvador Sala, ara a TV3, amb qui compartia pis “i firmàvem les cròniques com a Besa/Sala”. Quan va néixer EL 9 NOU, “ell coordinava la part de Torelló i jo el Lluçanès”. I els divendres pujaven a Vic per anar a la reunió de redacció, “a fer inventari i a veure com havia anat el número”.

El número, setmana rere setmana, anava cada vegada millor. “Anar a comprar EL 9 NOU era com anar a comprar el pa”. I creu que periodísticament va créixer encara més amb les municipals de 1979, un moment especialment intens d’ebullició democràtica i debat polític. “Descobrir reunions que se’ns amagaven i tot el que envoltava aquelles primeres candidatures va ser un gran moment”, recorda.

Ell hi va ser poc, “però mai he deixat de sentir-me’n part; hi estic en deute per tot el que va significar per mi”, conclou. I encara una altra cosa: “Ara dius sobretot que ‘treballes’ a un determinat mitjà. En aquell moment ‘eres’ d’un determinat mitjà. Amb EL 9 NOU hi havia aquesta identificació, i es manté. Per això encara en sóc”, diu Besa. I se sent orgullós que des del món local i comarcal “es puguin consolidar projectes empresarials d’èxit on puguin quedar-se i fer carrera grans professionals”.

(Foto Jordi Puig)