“Vaig anar a cobrir dos partits d’hoquei”

40 anys d’EL 9 NOU – XIV

Qui era Quimi Portet quan va néixer EL 9 NOU? “Doncs un jove que aquell 1978 vaig fer 21 anys i ja em dedicava a fer conjunts pel món”. No encara com a professional, però sí amb el cuc ficat a dins -ja no en sortiria- i que el portava a agafar el tren a Barcelona “per anar a assajar a Vic amb en Quim Vilaplana i en Noris” i tornar a Barcelona quan acabava. “Al revés del que s’esperaria, vaja”. Perquè Quimi Portet, nascut a Vic, ve d’avis i pares vigatans i d’aquí la seva consideració també d’osonenc des de sempre.

I justament perquè de jove ja li agradava fer lletres i tenia assumit que l’ofici de músic en necessitava un altre de més convencional per poder-ne viure, va començar a estudiar periodisme. “Però va arribar Setmana Santa, va començar a fer bo i ho vaig deixar perquè m’hi avorria, i a més sortien bolos”.

 Malgrat això, i a través de l’Eusebi Coromina, membre de la primera redacció d’EL 9 NOU, hi va poder col·laborar. “Vaig anar a cobrir dos partits d’hoquei. Un va ser un Vic-Tordera. El que ja no recordo és si es va arribar a publicar res, perquè el meu estil periodístic tenia raons per ser considerat peculiar. De manera que si va sortir res devia ser oportunament retocat per l’Eusebi, que és una bona persona”.

En qualsevol cas, sí que d’EL 9 NOU recorda la coincidència “d’una eclosió de llibertat just en el moment de la implosió biològica de la meva generació”. De la qual defensa, en descàrrec seu i dels seus coetanis, que “en últims anys del franquisme, per molta dictadura que hi hagués, molta gent ja començava a fer coses i nosaltres anàvem a la nostra bola”.

“EL 9 NOU és fruit de l’explosió d’allò que amb aquell optimisme se’n va dir Transició”, diu Quimi Portet. I per a la societat vigatana i osonenca en general, “més aviat conservadora i ensopidota”, que unes persones fessin una publicació innovadora i progressista “va ser una oportunitat per ajudar a prendre consciència del moment i a no caure en un encarcarament secular”.

Des de la cultura, i en una societat sense internet ni vídeojocs “i on només tenies dues cadenes falangistes a la tele”, la música i els músics van ser un dels actors més directes a l’hora de vertebrar aquest nou escenari. Justament per això, “la música, per tot el que representa i expressa, mai no estarà en perill; si de cas ho estaran els músics”. I no serà perquè EL 9 NOU no els hagi cuidat aquests 40 anys. “Hi teniu gent com en Jordi Vilarrodà o en Jordi Sunyer, veritables melòmans i pertorbats musicals en el millor sentit del terme; que no escriuen de música sinó que la viuen”. Doncs que sigui per molts anys.

(Foto Jordi Puig)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: