“EL 9 NOU mai no s’ha deixat de repartir”

40 anys d’EL 9 NOU – XIX

“Ja hi ha en Sala”. No calia ni l’avís perquè tan bon punt trepitjava la redacció se’l sentia parlar alt, com se sol dir. I donava aquell punt de tensió afegida els vespres de tancament. Amb ell començava el compte enrere i una carrera contrarellotge perquè els fotolits arribessin a temps a la rotativa, la impressió es fes en la franja contractada i la distribució, sense imprevistos.

I el cas és que durant els 35 anys que en va ser el responsable “el diari sempre va arribar”. Sortejant incidents, nevades i talls de carretera amb l’obsessió “de tenir quiosquers i llibreters ben atesos, que també prou sacrificada és la seva feina”, diu. Algun retard, algun dia, hi va ser. “Però EL 9 NOU mai no s’ha deixat de repartir”.

Josep Sala era llauner, de fet. “Es pot dir que EL 9 NOU i jo vam créixer junts”, perquè l’únic que passava el maig de 1978 és que tenia una furgoneta, i per coneixences va saber que el diari nascut feia un parell de mesos s’havia deixat d’imprimir a Vic i es portava a fer a Terrassa. Per això li van demanar si volia donar-hi un cop de mà. “Vaig començar a treballar-hi a partir del segon número que es va imprimir a Terrassa. En Jordi Puig i un altre fotògraf hi baixaven amb una furgoneta llogada, i jo amb la meva”.

En una primera etapa es baixaven els originals fets a màquina i que es repicaven a la mateixa rotativa. Més tard es baixaven els fotolits. I l’últim gran salt ja va permetre enviar els arxius per internet. “Però el diari, amb tot el seu paper, s’ha repartit sempre com el primer dia”. I no tenen res a veure els primers exemplars d’aquells primers anys amb el tiratge i paginació que EL 9 NOU va anar agafant a mesura que va anar creixent.

“A finals dels vuitanta, tornant gas avall no corries. I amb el pes que duies, el cotxe et tocava amb el cul a terra”. Per això el 1990 la furgoneta es va haver de canviar per un camió i en Josep Sala va crear la seva pròpia empresa de distribució, amb quatre treballadors amb qui es distribuïen les rutes per repartir el diari per tot Osona i el Ripollès. “La meva màxima ha estat sempre que si el diari no és als quioscos a les cinc del matí, ja vas tard”. I amb molts tenia la confiança de tenir claus per poder-hi deixar els diaris a dins, abans no obrien.

Com amb tot, la concentració de rotatives i empreses de distribució associades va fer que “els grans es mengessin els petits”, i els successius canvis de rotativa d’EL 9 NOU també van obligar, amb els nous contractes, a operar amb majoristes.

Ara en Sala ja no apareix tant per la redacció. Però per a la gent d’EL 9 NOU sempre més serà el repartidor.

(Foto Jordi Puig)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: