“Escrivia amb còpia amb paper carbó i em quedava l’original”

40 anys d’EL 9 NOU – XXI
Dobla en edat EL 9 NOU i és un dels corresponsals històrics de la casa. De Castellterçol, avui comarca del Moianès però fins fa poc territori frontissa entre el Vallès Oriental i Osona i amb una estreta vinculació amb Vic i comarca. “Una veïna del poble que treballava al mercat de Vic em va dir, tot just aparèixer, que acabava de sortir un nou diari, que a veure si hi escrivia. Dit i fet: vaig presentar-me un dia a la redacció, davant d’en Ferran Font i en Jaume Collell, i aquí va començar tot”.
Joan Capdevila anava per capellà i havia estudiat 10 anys al seminari de Vic. Però un bon dia el director li va dir que s’agafés un període de reflexió “perquè em veia molt abocat a les coses mundanes”. Una manera de definir el cuc periodístic que mai no ha deixat de tenir i que, en paral·lel, l’ha fet sentir sempre molt implicat en la vida social i cultural de Castellterçol i el seu entorn.
Acabats els estudis de filosofia i lletres i magisteri, Capdevila va acabar essent el mestre del poble, al front d’una escola privada que havia heretat del seu predecessor i de la que va ser responsable fins que l’arribada de l’EGB del ministre Villar Palasí ho va canviar tot. “Però em vaig poder incorporar a la nova escola pública i ja no me’n vaig moure”..
Des d’aleshores no va deixar mai de fer compatibles la seva feina i la seva vocació, que era fer arribar la informació de Castellterçol i entorn en textos mecanografiats “amb còpia amb paper de carbó, que així em podia quedar l’original”. Ho feia a EL 9 NOU i al Regió 7 de Manresa, que com a territori frontissa també publicava notícies del Moianès –fins al 2015, oficialment, adscrit en la seva major part al Bages-. I els originals per a Manresa els deixava en un bar de Moià perquè els agafés un xofer d’en Galtanegra. “Algun dia se’n descuidava, clar”.
Lletraferit i especialment propens als temes populars, Capdevila recorda que durant la primera època “em va ser molt fàcil publicar entrevistes i reportatges de doble pàgina, des de la tala de boscos i l’arrossegament de pins fins les llindes de cases històriques, l’esquilada d’ovelles o el sanatori de Sant Quirze Safaja, prescrit per molts metges per tractar-hi la tuberculosi”.
L’històric corresponsal del Moianès està convençut que EL 9 NOU ha estat i continua essent “una eina molt positiva, perquè ha permès conèixer històries i gent de qui, de no haver-hi estat, potser no n’hauríem sabut mai res”. Aquest, diu, és el seu arrelament i el seu èxit: “Seguir-lo ha acabat essent gairebé una necessitat; forma part d’una vida i d’un territori on ens hi sentim molt involucrats”.
(Foto Jordi Puig)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: