“Estava convençuda que allò no duraria més de tres o quatre números”

40 anys d’EL 9 NOU – XXII

Va néixer a la plaça on hi ha EL 9 NOU 37 anys abans que nasqués EL 9 NOU, que originàriament no va néixer en aquesta plaça sinó a la plaça Sense Nom, avui Francesc Macià, i on ella cada dimecres a la matinada portava els acudits en bicicleta. “Solia ser als volts de les tres de la matinada, que no hi havia ningú pel carrer però a la redacció encara hi treballaven”. Amb el temps va deixar aquesta tasca per als fills, però no pas la de dibuixar per al diari, que ho ha mantingut ininterromput des del primer número.

El 1978 Pilarín Bayés ja era ninotaire i il·lustradora, “i també una mare atrafegada”. Malgrat això no va tenir cap pega a sumar-se a la proposta de col·laborar al nou diari comarcal quan li van anar a proposar a casa. “Que monos!, vaig pensar, convençuda que allò no duraria més de tres o quatre números”. Aquest dilluns surt el 3.803. “A mesura que s’han anat celebrant aniversaris m’he adonat que no tenia massa vista per al futur”.

El miler de llibres que ha tret la Pilarín i el fet que la immensa majoria s’hagin destinat al públic infantil no treu el seu compromís amb el món dels adults. I més en concret en els primers anys de la transició, “on tot encara era molt gris i fins llavors a Vic només havien anat bé les processons i les visites de Franco”. Per això era important afegir-se a les alenades d’aire fresc “que en aquell moment representaven experiències com la del mateix EL 9 NOU, les associacions de veïns o l’activitat del Cineclub”, per al qual també va dibuixar cartells.

I durant 40 anys no ha parat ni un sol dia. Com en res del que ha fet, i que l’ha convertit en una icona de Vic, d’Osona i del país. I malgrat que quan va arrancar a EL 9 NOU ja era il·lustradora i publicava dos o tres llibres l’any, “col·laborar al diari m’ha estat un aparador i m’ha anat bé per no tenir sempre al cap només el públic infantil, sinó viure, reflexionar i opinar, ni que sigui des del dibuix, dels temes que ens preocupen als grans”. Primer des d’una vinyeta fixa i més tard en historieta.

40 anys de presència setmanal al diari permeten fer una crònica no només de la història local, sinó fins i tot nacional i internacional, que són els temes sobre els que cada setmana reflexiona la Pilarín. “Normalment el dia abans ja tens la idea, i l’execució la guardo per al dimecres”. Ho resol en una hora llarga de feina, “i sempre amb plumilla i tinta xinesa, com l’Ausiàs March”. Res no dóna tanta precisió, diu, i no haver abandonat mai aquesta tècnica ara li dóna un valor afegit.

A EL 9 NOU, de fet, el valor afegit li dóna poder presumir que la Pilarín fa 40 anys que dibuixa.

(Foto Jordi Puig)