“Sóc el periodista més ràpid de Catalunya”

40 anys d’EL 9 NOU – XXIII

Aclarim de seguida el títol perquè no sigui dit que s’ha tret de context. “L’any 1986 es va fer la proclamació de Barcelona com a seu olímpica. El 1988, el Corte Inglés va organitzar els primers Jocs Olímpics de la Comunicació per a periodistes. EL 9 NOU hi va guanyar la cursa dels 4×100 i jo vaig fer or als 100 metres llisos. Encara tinc el trofeu. Els Jocs no s’han fet mai més, per tant entenc que el títol continua vigent”, diu. De manera que “sóc el periodista més ràpid de Catalunya”.

I el més prematur en l’ofici potser no, però Déu n’hi do. Albert Om recorda perfectament el dia que va començar a EL 9 NOU, “perquè la primera cosa que vaig fer va ser un sopar a Fusimanya”. Era el del relleu de Jaume Collell per Jordi Molet a la direcció, el 1983. “Jo tenia 17 anys, se m’acabava de despertar el cuc del periodisme i vaig tenir la sort que qui era corresponsal de Taradell, en Josep Autonell, Camat, m’hi va ficar de seguida”, diu.

“Quan se’t desperta una vocació és molt important tenir gent que t’ajuda. Si no, el més probable és que es vagi diluint i t’acabis dedicant a una altra cosa”. Per això l’agraïment a en Camat, primer, i a EL 9 NOU, després, perquè “sense cap mena de dubte va ser la meva universitat”.

13 anys, s’hi va estar. I no precisament repetint curs, sinó fent tots els papers de l’auca. Començant per portar breus de Taradell amb un cop de moto des de l’institut fins arribar a codirigir l’edició de Vic, primer, i a posar en marxa la de Sabadell, després, tornant d’una excedència. I entre la primera i última etapa, el debut a la redacció agafant cròniques d’esports els diumenges a la tarda i, un cop consolidada la professionalització a final dels vuitanta, responsable de la secció de Política i Societat abans de fer el pas a la direcció.

Pel mig queden moments sublims, com el sorteig de quintos. “Em sentia Déu. Trucaven a la redacció i jo els deia si eren excedent o anaven a Cartagena”. O la primícia del primer intent de casament gai, a Taradell, “que va revolucionar comarca i país ara ha fet just 30 anys”.

El 1996, Om va emprendre una nova etapa que l’ha portat a TV3 i a RAC1. Ara saluda cada dia des d’Islàndia com el 1983 ho feia des de Ràdio Taradell, inaugurada aquell Sant Jordi i que també va ser la seva escola de ràdio.

Per ell, dos grans records que són alhora premisses i mèrits de la premsa local són “treballar molt i treballar bé, perquè et veus amb la gent que et llegeix i amb la gent de qui parles; això obliga a ser molt rigorós”. I els bons comunicadors sempre ho tenen present. A Taradell, a Vic i a Islàndia.

(Foto Albert Llimós)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: