Contraportades d'EL 9 NOU

“Si una crònica no agradava, tant t’ho podien dir a tu com a algú de casa”

40 anys d’EL 9 NOU – XXXV
Ara mateix, com a corresponsal de La Vanguardia a Brussel·les, deuen ser pa de cada dia les esbroncades que corren per Europa i de manera especial per la crisi del Brexit. Però la primera esbroncada que recorda vinculada a la professió la va rebre ell d’un alcalde del Bisaura. “Havien inaugurat la piscina i EL 9 NOU no en va dir res. És que era de vacances i no vaig deixar substitut”, s’excusa rient. I si algun altre dia alguna crònica no havia agradat “tant t’ho podien dir a tu com a algú de casa; o sigui que encara rebia més gent”.
Jaume Masdeu, fill de La Mambla d’Orís i posteriorment instal·lat a Sant Quirze, té dos records molt concrets del naixement d’EL 9 NOU: “El dia que en Jordi Puig ens va venir a explicar el projecte a la redacció d’El Rebombori, la revista local que fèiem a Sant Quirze”, i “el moment que vaig tenir a les mans el primer número, amb la portada de l’obrellaunes i aquell lema, Tota la veritat de la Plana, si vols tu naïf però alhora entusiasta i ple d’orgull”.
En aquell moment Masdeu acabava de començar Ciències de la Informació. I al costat de Cristina Gallach, també de Sant Quirze i abocada com ell al món de la comunicació, van pujar de seguida al carro d’EL 9 NOU. Ella en va acabar essent subdirectora, i ell corresponsal. Notícies locals, algun reportatge i les cròniques del Sant Quirze de futbol, que va mantenir fins i tot després de deixar la resta, quan ja es va incorporar al setmanari El Món. Per què? “No crec que complís cap codi deontològic, però el cas és que hi jugava de porter. I després del partit, em dutxava i enviava la crònica”. Intentant ser equànime i evitant pronunciar-se sobre com li havia anat personalment a la porteria, “per si de cas”.
La novetat que va representar EL 9 NOU i que periodistes anessin a cobrir plens municipals va ser un altre dels impactes d’aquell moment. “No en sentit negatiu ni de resistència, sinó de certa excitació perquè allò que s’hi digués arribaria a tota la comarca”, que ja era un primer salt respecte a l’àmbit local que s’havia conegut fins llavors.
Masdeu no va arribar a treballar a la redacció de Vic. Acabada la carrera ja es va establir a Barcelona, on va començar a treballar a El Món i poc després a TV3, on va exercir des de corresponsal a Brussel·les fins a cap d’informatius i director dels portals digitals de la CCMA. Està convençut, precisament, que en consum periodístic el món digital és el futur, però que aquesta premissa “arribarà abans als mitjans globals que als locals”. Perquè aquests últims, pels seus continguts exclusius, “mantindran més temps la fidelitat del lector”.
(Foto Griselda Escrigas)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s