40 anys d’EL 9 NOU
Quan et passes un any celebrant un 40è aniversari arribes pràcticament a no adonar-te que mentrestant ja has arribat al 41. És el que li ha passat a aquesta secció, inaugurada el 3 de març de 2018 per commemorar que aquell mateix dia de 1978 havia sortit al carrer el primer número d’EL 9 NOU i que, posats a fer, també en feia 95 del naixement a Nova York de la revista Time, que de moment encara no ha fet el pas a bisetmanari.
Un any més de diari és un any més d’informació, d’hemeroteca i d’efemèrides per anar engruixint la història de vida d’una comunitat. I que en el cas de la premsa local té el valor afegit de la proximitat, com durant aquest any han posat de relleu els protagonistes que setmana rere setmana han anat passant per aquesta secció, des dels fundadors de fa 40 anys fins als més joves de l’actual redacció.
L’espai de comunicació local, allò que el 1978 i sortint d’una dictadura era pràcticament un món per descobrir, 40 anys més tard s’ha convertit gairebé en un espai per reivindicar, després que la globalització tan fascinant com també mal entesa menyspreés la seva vigència i subestimés el que s’ha acabat imposant com a obvietat incontestable: la identificació de la gent amb allò més immediat, perquè forma part del seu entorn i de la seva vida. Com és el cas aquest dilluns, per exemple, de la sisena Copa d’Europa aconseguida pel Voltregà femení. Un dels seus referents, l’exjugadora Carla Giudici, hi reflexionava fa just un mes en aquesta mateixa secció.
Han estat 43 entrevistes per a aquesta contraportada -i per inspirar el guió d’una pel·lícula estrenada al novembre passat- que han permès reescriure la història d’èxit d’EL 9 NOU des de l’experiència personal que reflectia cada una d’elles: fundadors, direccions, redactors i redactores, fotògrafs, comercials, corresponsals, col·laboradors, distribuïdors, anunciants, protagonistes, … Reflex, en definitiva, d’un espai de comunicació on EL 9 NOU ha pogut créixer i consolidar-se com a mitjà de referència i model de periodisme comarcal. I tot això gràcies, també i principalment, a la fidelitat d’uns lectors que són part central d’aquesta història, perquè són els que l’han sostingut des del primer dia i de qui depèn que tingui continuïtat en el futur.
“Vaig aprendre a llegir i a escriure en català gràcies a EL 9 NOU”, reconeixia el manlleuenc Pere Guix recordant la particular història d’amor que va viure amb el diari i la seva gent des del primer dia que es van conèixer, com a veïns de despatx. Ell, que els tenia tots, ja no en podrà enquadernar cap més. Però el que ja té, com a part de la història, és un racó merescudíssim a l’hemeroteca.
Xevi Bardolet i Mayola 