La dècada dels vuitanta (II)
La nova direcció d’Òmnium Osona que es va veure sensiblement reduïda, també en activitat, “i això es va notar en les reunions: en fèiem moltes menys”. A final de 1984, la situació de fragilitat de la llengua va viure un nou episodi amb la inquietud de diverses escoles per l’assignació de mestres castellanoparlants a les aules quan, paradoxalment, mestres catalanoparlants de la mateixa comarca es quedaven sense plaça per la competència de mèrits. La protesta liderada per Òmnium va rebre aviat el suport de claustres de mestres, escoles, entitats culturals i diversos ajuntaments de la comarca, toti que el litigi s’allargaria encara durant mesos.
En un altre àmbit, aquell mateix any Òmnium va posar en marxa una campanya en defensa de l’etiquetatge de productes en català. Va tenir com a acte central un berenar d’etiqueta al Passeig de Vic, un dissabte de març, per on van passar més de dues mil persones. S’hi podien comprar tota mena de productes etiquetats exclusivament en català, bona part procedents d’Osona, entre els quals alguns dels que havien estat sancionats per no fer l’etiquetatge d’acord amb la normativa vigent. L’acte va tenir el suport de la Crida a la Solidaritat i va ser el pretext per donar a conèixer els Grups de Defensa de la Llengua. Una mostra semblant a la de Vic es va fer en dies posteriors per altres municipis del país.
La defensa de la llengua tenia agenda local com també, des d’Osona, en solidaritat als atacs que l’intent de normalitzar el català continuava rebent al conjunt dels Països Catalans. A finals de 1986 va néixer una nova mobilització, a escala nacional, contra una sentència de l’Audiència Territorial que retallava l’avenç del català a la Universitat de València, després d’un acord que proposava, d’acord amb l’Estatut, augmentar el nombre de classes en català i que els alumnes poguessin fer ús indistintament de les dues llengües oficials.
Òmnium no només es va mobilitzar per aquesta causa sinó que es va mostrar molt crítica “amb els silenci de les institucions catalanes” davant d’un nou atac a la llengua pròpia dels Països Catalans. Osona hi va tornar a tenir un paper clau, fent d’altaveu de la denúncia i recollint adhesions al manifest.
Al setembre de 1987, en col·laboració amb la Crida a la Solidaritat, Òmnium Osona va coordinar a la comarca la inscripció als autocars d’arreu del país per anar a Estrasburg, davant del Parlament Europeu, a reclamar el reconeixement del català a Europa. Xerrades sobre llengua i cultura, la continuació del cicle de teatre i cinema infantil en català en col·laboració amb l’Ajuntament de Vic i el suport a entitats per a actes culturals van ser algunes de les accions que Òmnium va mantenir durant aquest període. En va destacar, també, en l’àmbit escolar, l’edició de mapes d’Osona i dels Països Catalans per distribuir a les aules i que també es van posar a disposició dels socis.
NOVA SEU A LA CASA GALADIES
A l’estiu de 1985 Òmnium havia deixat el local del carrer Nou que ocupava des de 1972 per traslladar-se a la Casa Galadies, al carrer de la Riera, adquirida per l’Ajuntamen t de Vic i restaurada per convertir-se en la seu de diverses entitats de la ciutat. “Va representar un canvi perquè per primera vegada compartíem seu, però també ens va anar bé perquè optimitzàvem serveis i vam poder estrènyer relacions”, diu Ortiz. La Casa Galadies va hostatjar fins a una dotzena d’entitats, com Joventuts Musicals, Cineclub Vic, el Centre d’Iniciatives i Turisme, el Grup d’Art, l’Agrupació Pessebrista, l’Agrupació Sardanista o el Centre d’Estudis Socials d’Osona (CESO).
Aquesta era la tercera seu d’Òmnium des de la seva creació. El 2007 faria el trasllat a l’actual, a l’edifici de La Central de la ronda de Camprodon.
EL BISBE RAMON MASNOU, SOCI D’HONOR
El 1986 s’havia celebrat el 25è aniversari del naixement d’Òmnium Cultural a Barcelona i, per aquest motiu, es va organitzar una exposició itinerant que va arribar a la sala d’actes del Casino de Vic el juny de 1987. La inauguració de la mostra la van encapçalar els presidents nacional i comarcal d’Òmnium, Josep Millàs i Jaume Ortiz, respectivament.
I amb aquest pretext, l’entitat va voler retre homenatge al llavors bisbe de Vic, Ramon Masnou, fent-lo soci d’honor en reconeixement a la seva tasca en defensa de la llengua i la cultura catalana durant el franquisme. “El bisbe Masnou va ser dels primers socis que va fer Òmnium a Vic”, recorda Ortiz. “El seu perfil hi encaixava perfectament i representava aquell sector de l’Església on l’activisme catalanista dels anys seixanta i setanta podia buscar aixopluc i evitar la persecució de la dictadura.
Masnou, al costat del nostre primer president, el doctor Anicet Altés, van ser figures clau perquè Òmnium Osona pogués començar a treballar amb tranquil·litat”. Va ser per aquest motiu que, en el 25è aniversari de l’entitat, el bisbe de Vic va rebre la distinció honorífica. Feia pocs mesos, al febrer d’aquell any, que ja havia rebut un homenatge amb motiu d’un altre 25è aniversari, el de la creació de la revista Cavall Fort, nascuda sota el paraigua del bisbat de Vic el 1961 i que va ser una gran eina per a l’aprenentatge del català entre els més petits tant a casa com a l’escola. Aquells primers anys seixanta, com recordava Joan Triadú en la glossa que va fer del bisbe Masnou, van convergir iniciatives que acabarien resultant tan decisives com el propi Cavall Fort, Òmnium Cultural, els cursos de llengua, el moviment de la Nova Cançó i unes escoles cada vegada més compromeses amb la recuperació de la llengua.
L’exposició dels 25 anys d’Òmnium al Casino també va servir per fer un primer balanç de la trajectòria de la delegació osonenca, demostrant el pes específic que havia guanyat, en el seu cas, en els primers 15 anys de vida. El dictamen jurídic sobre l’ensenyament del català de 1972 i l’extensió de les classes a escoles i formacions d’adults arreu de la comarca continuaven essent un dels seus principals actius. I malgrat que l’esfera institucional n’havia assumit la competència, els fets demostraven que la lluita continuava i que, de feina per fer, encara en quedava molta.
Xevi Bardolet i Mayola 