Debut

Hi ha dues maneres de començar un any. L’1 de gener o després de vacances. Ara que s’han acabat, m’he proposat començar el curs obrint un bloc a Internet. Més que res perquè sol passar que et passes l’any escrivint algunes coses i amb el temps s’acaben convertint en un desmanec impressionant, en carpetes perdudes que t’acabes no mirant mai més.

[@more@]

L’avantatge dels blocs és que per poc que t’hi facis i sense pagar un duro tot et queda arxivat, classificat, ordenat i la mar de ben presentat. O sigui que si aquest no se’l mira ningú, dues coses: no es perdrà massa res, i a mi m’estarà bé igualment, perquè de tant en tant ja hi passaré jo a fer un cop d’ull a veure què hi trobo. I si hi acabo descobrint presentacions absurdes com aquesta, a la llarga les esborraré i punt.

Sap greu pensar que en la immensitat d’Internet pugui haver-hi pàgines i blocs personals interessantíssims que no trobarem mai perquè no sabem on són. És com tot: deu haver-hi jugadors de futbol boníssims que no seran mai res perquè no els haurà passat per davant cap caçatalents. O intèrprets amb expedients impressionants que en sa vida podran trepitjar un escenari com a grans concertistes.

També és veritat que hi ha jugadors de futbol i concertistes que no seran mai res perquè, de fet, tampoc mereixen ser gaire res. El mateix que deu passar amb moltes pàgines d’Internet i blocs personals, que més val que no els trobi mai ningú.