06/10/2006
Bona nit, què tal?
Què? Tenim dades del share de la setmana passada? Diu que Antena 3 ja estan en crisi i que hasta han fotut fora l’Ana Obregón? Fantàstic. Hem arrencat forts, no? Primera cosa, ja que va ser tema de la setmana passada: les obres de la doble via fins a Vic encara no han començat. De moment ja portem una setmana, i espera’t. Bueno, de cara a lo que és avui em van dir que anés directament a l’ideia, perquè hi ha poc temps i moltes coses per explicar. O sigui que vaig a l’ideia. Viam: l’ideia, l’ideia, …(vés passant papers fent veure que busques “li deia”, li deia”, “li deia”). Ah això, ja està! Li deia (veus? “li deia”) que avui acabem una setmana marcada per les (s)eleccions. Unes que les tindrem l’1 de novembre, i les altres que no tindrem mai, per més partits que muntin. Diumenge juguen Catalunya contra Euskadi i diu que la gent passarà fred, perquè t’has de treure la samarreta.
[@more@]
Bueno, lligat amb el tema de les seleccions. També és una setmana que ve marcada pel conflicte Roda de Ter – Masies (de Roda de Ter). De fet, aquell pobre nen que surt a l’anunci de les seleccions catalanes i que no deixen jugar diu que és de Roda. Que això és una cosa que no ha entès ningú. Tant merder amb el CAC, i amb el PP, i amb la jutge aquella, … Tothom pensant-se que era un nen d’Espanya que no deixava jugar al de Catalunya. Però clar: el que va vermell, no és d’Espanya. És de Masies…!
Perquè clar, al pas que van, aquest parell d’alcaldes aviat es fotaran pel cap anucis d’aquests, també, que passarem aquí pel 9. I diuen “no fiquem els nens en política?”. Ah, no? I els nens, quan juguen a lladres i serenos i a tirar-se tiros a què juguen, sinó a fer de polítics?
Clar, a Roda es queixen perquè els de Masies han fet un pla general que només dibuixa cases perquè els serveis ja els hi posa Roda, allà al costat, i així tenen menys gasto. Clar: ni escoles, ni piscina, ni dispensari, … Tot això ja ho faran els de Roda, i els de Masies hi van i tan tranquils.
I què passa? Que no està bé, això? A Orís van fer el mateix. El port d’Orís el van fer a Palamós, per exemple. En diuen Palamós per dir algo, però tot allò es d’Orís. I hi ha un tros, entre Palamós i Calonge, que hi tenen un hort i hi fan la patata del bufet. I va bé perquè llavors, des d’allà, la patata aquesta té sortida per mar cap a Vila-seca, Sant Quirze, Perafita… Està molt ben comunicat, tot allò.
És normal, això. Clar, el plantejament d’Orís va ser: si a Palamós ja hi ha mar, perquè has de muntar el port aquí a Orís? La majoria de barcos que hi ha al port de Palamós són de gent d’Orís.
Per exemple: l’aeroport del Prat és de Lluçà. I què? Pot anar-hi gent de tot arreu, perquè només amb els de Lluçà és normal que no cobrissin 900 vols diaris.
També hi ha un cas semblant a Manlleu. El mercat del dimarts a Manlleu l’han fet sempre a Vic, i no passa res. I és maco, perquè és un cosa que fan a Manlleu i que la gent de Vic se’n beneficia, i això està molt bé.
Vic i Manlleu són dos municipis que s’han entès sempre, en coses d’aquestes. El Mercat del Ram, per exemple, sempre s’ha dit que el fan a Vic, però en realitat sempre l’ha organitzat l’Ajuntament de Manlleu. I a canvi els de Vic, com a favor, els hi van fer els pisos d’en Garcia. Perquè van dir “coi, heu de créixer i heu de tenir un poble d’alçada, que està molt bé”. Això ho va pagar tot Vic.
És com això dels concerts aquests de tanta gent, sats? Es van asseure els de Vic i Manlleu i els de Manlleu, i els de Manlleu van dir “què et sembla si portem La Oreja?” Diu “ah, molt bé!” I llavors els de Vic “i què et sembla si nosaltres portem la Rosario”, doncs ah, molt bé veus?, també està molt bé. I els de Manlleu “i què, si fem venir la Pastora?”, “doncs ah, molt bé, mira, està molt bé, que ben pensat, i tal”.
I és curiós perquè cada vegada han anat tenint més gent. Es veu que l’altre dia, amb la Pastora, ja hi havia 250.000 persones a la plaça. Ara vindran els Estopa pel Mercat Medieval. Diu que per assegurar-ho volen omplir la plaça del Pes: tot ple tot ple, calculen arribar al milió de persones.
Que és el que ens faltaria a la comarca: alguna cosa que algun dia puguem dir “un milió de persones”. Jo què sé: un milió de persones “omplen” o “participen” o “tallen la línia” o “miren aquest programa”. O per exemple un milió de persones “atrapades en un ascensor intentant robar una veïna”, … No sé, algo.
Vam tenir el milió contra ETA, el milió a favor del Barça, el milió pel dret aquell de decidir, el milió aquell del PP que el van passejant per tot Espanya en autobús… I aquí, què? L’altre dia van fer la caminada i no van arribar a dos mil. Això passa per comptar-les. Doncs carai, l’any que ve que no posin número a ningú i diguin “uaaauuuuu, quina gentada! Duríem ser un milió!”.
A Roda, tornant al tema, s’ha de dir que han tingut una mica una setmana tràgica. Perquè a més del merder amb les Masies, els han escrit des del Congrés de Madrid per queixar-se d’una carta que els hi van enviar en català. Que dius home, si es queixen que és en català vol dir que alguna cosa deurien entendre, no?
En tot cas, la carta que van enviar del Congrés hauria de dir “que què?”, aixís a seques, “o qué qué?”, perquè és en castellà, clar. Llavors sí que demostres que no entens res! Però clar, que et diguin que com que és en català no l’entenen i et foten una parrafada més llarga que la teva carta… Vaia morro que tenen.
Passant de morro a marro, en tenim una mica a Sant Vicenç, que es veu que l’alcaldessa va pagar quartos a un exsecretari sense dir-ho a ningú. Bueno, al secretari sí, suposo. Li deuria dir “té”, com a mínim. S’ha descobert una trama molt complexa i s’han fet registres a la casa de l’exsecretari: han aparegut dos periquitos, un gat, menjar per tres dies i un Ford Fiesta de segona mà. Diu que hasta la policia ha demanat a l’alcaldessa que li doni més calés, que amb això no tira. Això arriba a passar a Marbella i com a mínim li haurien trobat un iate amagat al pavelló.
Estem en condicions d’oferir imatges del moment que l’alcaldessa en qüestió dóna els calés a l’exsecretari en qüestió, que ja ens han demanat moltes cadenes. Sisplau! (Imatges de trànsit a la C-17, durant set o vuit segons). (Comentant-ho): Bé, aquest és el moment que es feia l’entrega. És això, veus? Impressionant. Són imatges de la C-17 en el mateix moment que es feia l’entrega. Entens? Van aprofitar que la càmera enfocava això per fer-ho. Això és una prova fulminant!
Canviant de tema: l’altre dia va haver-hi una colla de gent de Sant Hipòlit que se’n van anar a caçar papallones. Eh que maco? Li miraven les ales i deien “mira, aquesta és això”, o “aquesta és allò”. El que passa és que caçar papallones no és gaire emocionant.
La setmana que ve hi ha una colla de Tavertet que tenen previst anar a caçar hipopòtams aquí a la Guixa. Això està millor: tu hi vas; ara, si veuràs cap hipopòtam o no… No surten gaire, per aquí.
Bueno, i ja que estem amb això dels hipopòtams, cada setmana acabarem la secció amb una dada que doni informació a tothom i incrementi els coneixements de cultura general de la nostra audiència. És aquella frase de “no te acostarás sin saber algo de Mas”, que tant agrada a Convergència . Aquí vindria a ser “no aniràs al llit fins que en Mingo t’ho hagi dit”, vale?
Bé, altanto a la informació de la setmana, que va d’hipopòtams: els hipopòtams tenen uns ullals de marfil tan grossos i tan durs que si els hi dispares una bala rebota i et mates tu. Això ho ha reconegut gent que s’hi ha trobat personalment. I si els dispares amb la boca oberta (de l’hipopòtam, vull dir), ho tenen tot tan gros que no els hi toca enlloc i es queden tan amples. Ja ho eren d’entrada, i llavors s’hi queden. D’aquí ve la frase feta “quedar-se tan ample”: està inspirada en un hipopòtam a qui van disparar amb bala i es va quedar tan ample com abans que li disparessin.
Bueno. I ja està. Avui hem anat més a l’ideia.
Au, bona nit.
Xevi Bardolet i Mayola 