Òmnium Osona · VIII

La dècada dels dos mil (II)

El 18 de febrer de 2003, Jeroni Vinyet agafava el relleu a Lluís Casellas com a president comarcal d’Òmnium. Amb 28 anys, es convertia en el president més jove de la història de la delegació. Res millor per fer visible el relleu generacional que ja s’havia començat a produir internament i que obria una nova etapa. Entre els objectius, més coordinació amb la resta d’entitats, treballar amb la immigració i buscar la col·laboració empresarial a favor de la cultura i el compromís amb el país. També en clau interna hi va haver una feina important en la gestió dels associats “i l’harmonització i actualització de quotes, que havien quedat molt desfasades perquè feia anys que no es tocaven”, recorda Pep Castanyer, que es va incorporar a l’equip de Vinyet com a tresorer de la Junta. Des d’aquest càrrec, que ha continuat en els equips de David Colomer i Alfred Verdaguer, Castanyer ha viscut el procés de reorganització, control i més gran transparència en les finances d’Òmnium, que treballa amb una única caixa central des d’on es finança l’activitat de les delegacions “i amb el valor afegit, aquests últims anys, de poder rebutjar subvencions i funcionar exclusivament a partir de les aportacions dels socis”.

Jeroni Vinyet seria president durant vuit anys. Una de les incorporacions a la Junta en aquesta etapa va ser Ariadna Viñas, que va assumir la vocalia de nouvinguts. “Em vaig alegrar de la voluntat de renovar, perquè calia. Òmnium, en general a tot el territori, l’havia portat fins aleshores gent d’edat avançada. Calien idees noves i mirades diferents, i a partir d’aquell moment va començar a ser així”. També eren necessaris altres avenços, com la incorporació de més dones que contribuïssin des de la direcció a una mirada femenina i feminista de l’entitat. Durant trenta anys, ni que fos com a reflex de l’època i com en tants altres àmbits, havia estat un dels grans dèficits. Les incorporacions puntuals han anat donant lloc, des d’aleshores, a l’esforç per tendir a buscar l’equilibri. A nivell nacional seria un punt d’inflexió l’arribada de Muriel Casals a la presidència, el març de 2010. A Osona, les presidències de Jeroni Vinyet, David Colomer i, molt especialment, Alfred Verdaguer, hi han incidit cada vegada més, alhora que s’ha treballat a consciència per mantenir la independència de l’entitat respecte als partits polítics. És per tot això i per la línia mantinguda durant el procés independentista que va començar a viure des de la Junta, conclou Ariadna Viñas, que Òmnium “ha crescut molt; perquè s’ha convertit en un referent, amb gent amb bones idees, creativa i pencaire”.

L’ÈXIT DEL VOLUNTARIAT LINGÜÍSTIC
2003 va ser un any intens per a Òmnium Osona. Al setembre se celebraria la primera edició de la Marxa dels Vigatans, però aquell mes de març es va presentar el programa de Parelles Lingüístiques amb un acte al Casal Claret de Vic. S’hi va rubricar la col·laboració entre Òmnium Osona i el Consorci per la Normalització Lingüística (CNL), que en va recollir l’experiència per fer-la créixer a la comarca i al país. Òmnium Osona, i d’una manera especial els germans Miquel i Jeroni Vinyet, ja l’havien pensat i iniciat mesos abans. “Vam trucar a amics nostres per arrencar-ho i amb aquests primers contactes va néixer el projecte”, recorda el llavors president de la delegació. N’hi havia hagut un primer precedent a Cornellà, al Baix Llobregat, on va néixer la idea, però va ser a partir d’Osona que el programa es va estructurar i agafar volada.

Aquell 28 de març de 2003, el president nacional d’Òmnium, Jordi Porta, i el director general de Política Lingüística de la Generalitat, Jordi Roigé, van assistir a la presentació, al costat de la directora del CNL d’Osona, Dolors Solà i del president d’Òmnium Osona, Jeroni Vinyet. Quaranta-quatre persones nouvingudes van conèixer la que seria la seva parella de conversa en català amb el compromís de quedar una hora setmanal durant deu sessions. Era un reforç als cursos que ja rebien amb la intenció d’estimular en les seves relacions socials l’ús de la llengua que estaven aprenent.

Que el programa de voluntariat lingüístic ha acabat essent un èxit ho demostra que en el conjunt del país ja hi han participat 150.000 parelles i ha agafat vida pròpia. Ha tingut el reconeixement de la Unió Europea i el model s’ha adaptat a altres poblacions i territoris com l’Aran, Perpinyà, Andorra, País Valencià, les Illes, Bolzano (Itàlia) i Flandes (Bèlgica). Des de la vocalia de nouvinguts, Ariadna Viñas va aterrar al programa el 2005 amb l’engranatge engegat i la idea d’estendre’l al conjunt de la comarca, ja que l’inici s’havia centrat especialment a Vic, Manlleu i Torelló. Impulsar aquesta extensió i enfortir relacions amb les entitats que treballaven amb els nouvinguts van ser els dos grans eixos de l’àrea, “tenint en compte la transversalitat que es buscava cada cop més en les accions que s’engegaven”.

CAP A LA PROFESSIONALITZACIÓ DE L’OFICINA
Un altre dels canvis a partir de 2003 va ser la incorporació de la figura del tècnic dins de l’oficina d’Òmnium, entès com a dinamitzador i coordinador de projectes. El paper el va estrenar Jordi Bancells, procedent de l’Escola d’Educadors d’Osona. “Va ser el millor aterratge que podia tenir al món de la gestió cultural”, recorda, “ja que fins aquell moment era l’àmbit en què Òmnium més havia incidit”. Ben aviat, però, l’embranzida de la nova Junta va ampliar el ventall a altres fronts, molt especialment amb la Marxa dels Vigatans i el voluntariat lingüístic. “No ens oblidàvem, però, de les dates assenyalades al calendari vinculades a diades i a les festes populars i tradicionals. Des de Nadal fins a Sant Jordi o Sant Joan, que d’un any per l’altre ja teníem marcades en vermell a l’agenda”.

A partir de 2004, i gràcies a un pla d’ocupació de mig any, Bancells va tenir el suport de Txevi Rovira —que acabaria essent tècnic d’Òmnium entre 2008 i 2013—, que va debutar amb un curs d’història de Catalunya al Casal d’Avis del Remei de Vic i a qui, entre altres coses, també es va encarregar un vídeo per fixar la posició d’Òmnium contra el projecte de Constitució europea de 2005, que l’Estat espanyol va acabar ratificant. Constituquè?, es titulava. Una altra de les tasques va ser l’organització del fons documental i l’endreça del local que s’ocupava a la Casa Galadies. Són també d’aquests anys dues iniciatives nadalenques en què Òmnium es va implicar i que ja s’han fet tradicionals. És el cas de la foguera de Nadal de la Plaça de Vic de cada 25 de desembre, impulsada el 2006 per la Unió Excursionista i Tradicat, i la divulgació de la figura de l’oncle Buscall, un personatge màgic que és l’encarregat de recollir i distribuir els tions per escoles de la comarca i les cases dels nens i nenes.

El personatge, creat el 2001 pel biòleg Marc Estiarte, s’ha anat estenent arreu del país per reivindicar les pròpies tradicions i contraposar-ho al que representa el Pare Noel. Òmnium Osona, al costat d’altres entitats i col·lectius, en va ser un dels impulsors a la comarca, on va arribar el 2007. En el vessant més sociopolític, i fidel també als objectius definits en la nova etapa de l’entitat, Òmnium va ser especialment sensible al discurs en favor de la unitat dels Països Catalans, enfortint llaços amb les Illes, el País Valencià i la Catalunya del Nord. “La llengua era pal de paller de tot això, i era un àmbit on es podia treballar de manera coordinada amb tots els territoris”, diu Bancells. Van ser anys d’expedicions de punta a punta de la geografia, organitzant autocars a Perpinyà per a la celebració de la Diada Nacional de la Catalunya del Nord, que es commemora cada 7 de novembre —data de la firma del Tractat dels Pirineus de 1659—, o a la Diada Nacional del País Valencià, el 25 d’abril, que commemora la derrota a la batalla d’Almansa de 1707. Especialment memorable va ser l’edició de 2007, la del 300 aniversari, amb la presentació de Germania, de Lluís Llach, que va reunir 10.000 persones a la plaça de braus de València.