“EL 9 NOU va néixer en el moment oportú”

40 anys d’EL 9 NOU – XV

Explica que fa, un parell o tres d’anys, un alt càrrec de la Generalitat li va dir: “Ja saps que EL 9 NOU sou l’únic diari de Catalunya que no heu perdut mai diners?” Davant la qual cosa només en podia sortir cofoi, sobretot tenint en compte que durant més de 25 anys, entre 1988 i 2015, en va ser el president del consell d’administració. “De les vuit o deu coses que hagi pogut fer a la vida que hagin anat bé, EL 9 NOU n’és una; això segur”.

És impossible dissociar el nom de Miquel Codina d’EL 9 NOU i de l’empresa editora, Premsa d’Osona S.A., on va aterrar el 1988 després d’haver format part, entre 1975 i 1978, del grup de promotors que van participar en la gestació del projecte. De la mateixa manera que per ell és impossible dissociar d’aquest projecte qui en va ser el principal motor, Josep Masoliver, “que mereix tot el nostre reconeixement pel paper determinant que hi va tenir”.

Salvat un lapse de 10 anys, incloent el pas per l’Ajuntament de Vic com a regidor, Codina va arribar a Premsa d’Osona i ràpidament va tenir fet el diagnòstic: “Molt bé els lectors guanyats, l’expansió al Ripollès i la conversió en bisetmanari”. Ara bé, “i que no se m’ofengui ningú: molt voluntarisme però no gaire organització; més aviat un desgavell considerable”. Començant per la idea tan romàntica d’un accionista / un vot i no d’una acció / un vot, que va ser de les primeres coses que va canviar el nou consell.

De fet, a finals dels vuitanta va arrencar la veritable professionalització de l’empresa. Si en els 10 primers anys s’havia pogut passar d’uns fons propis d’1 milió a uns “discutibles” 3 milions de pessetes, en els 30 anys següents “s’ha passat dels 3 milions de pessetes als 3 milions d’euros, que no està malament”, sentencia Codina.

Per ell, és innegable que l’èxit d’EL 9 NOU arrenca “pel fet d’aparèixer en el moment oportú” i per la solvència dels equips professionals que han anat consolidant una marca d’èxit “que s’estén molt més enllà de l’àmbit geogràfic del diari”, amb una menció concreta pel seu director general, Jordi Molet. I això sumat a una estratègia empresarial “que sempre ha calculat bé els riscos, ha reconduït a temps escenaris de crisi i ha assegurat cada pas abans de fer-lo”. No té cap dubte que si s’hagués de jugar un sopar o una fortuna que d’aquí a 10 anys EL 9 NOU encara hi serà, “me la jugaria sense cap dubte”.

Sí que hi ha un repte, diu: Substituir els lectors de paper més grans que van desapareixent pels lectors joves, que no acaben d’arribar. En això, EL 9 NOU té com a mínim el consol que com a repte és compartit pel conjunt de la premsa mundial.

(Foto Jordi Puig)