Contraportades d'EL 9 NOU

Un any d’aniversari

40 anys d’EL 9 NOU

Quan et passes un any celebrant un 40è aniversari arribes pràcticament a no adonar-te que mentrestant ja has arribat al 41. És el que li ha passat a aquesta secció, inaugurada el 3 de març de 2018 per commemorar que aquell mateix dia de 1978 havia sortit al carrer el primer número d’EL 9 NOU i que, posats a fer, també en feia 95 del naixement a Nova York de la revista Time, que de moment encara no ha fet el pas a bisetmanari.

Un any més de diari és un any més d’informació, d’hemeroteca i d’efemèrides per anar engruixint la història de vida d’una comunitat. I que en el cas de la premsa local té el valor afegit de la proximitat, com durant aquest any han posat de relleu els protagonistes que setmana rere setmana han anat passant per aquesta secció, des dels fundadors de fa 40 anys fins als més joves de l’actual redacció.

el9nou

L’espai de comunicació local, allò que el 1978 i sortint d’una dictadura era pràcticament un món per descobrir, 40 anys més tard s’ha convertit gairebé en un espai per reivindicar, després que la globalització tan fascinant com també mal entesa menyspreés la seva vigència i subestimés el que s’ha acabat imposant com a obvietat incontestable: la identificació de la gent amb allò més immediat, perquè forma part del seu entorn i de la seva vida. Com és el cas aquest dilluns, per exemple, de la sisena Copa d’Europa aconseguida pel Voltregà femení. Un dels seus referents, l’exjugadora Carla Giudici, hi reflexionava fa just un mes en aquesta mateixa secció.

Han estat 43 entrevistes per a aquesta contraportada -i per inspirar el guió d’una pel·lícula estrenada al novembre passat- que han permès reescriure la història d’èxit d’EL 9 NOU des de l’experiència personal que reflectia cada una d’elles: fundadors, direccions, redactors i redactores, fotògrafs, comercials, corresponsals, col·laboradors, distribuïdors, anunciants, protagonistes, … Reflex, en definitiva, d’un espai de comunicació on EL 9 NOU ha pogut créixer i consolidar-se com a mitjà de referència i model de periodisme comarcal. I tot això gràcies, també i principalment, a la fidelitat d’uns lectors que són part central d’aquesta història, perquè són els que l’han sostingut des del primer dia i de qui depèn que tingui continuïtat en el futur.

“Vaig aprendre a llegir i a escriure en català gràcies a EL 9 NOU”, reconeixia el manlleuenc Pere Guix recordant la particular història d’amor que va viure amb el diari i la seva gent des del primer dia que es van conèixer, com a veïns de despatx. Ell, que els tenia tots, ja no en podrà enquadernar cap més. Però el que ja té, com a part de la història, és un racó merescudíssim a l’hemeroteca.

Contraportades d'EL 9 NOU

“La premsa ha de consolidar internet com a model de negoci”

40 anys d’EL 9 NOU – XLIII
40 anys després i amb el repte d’encarar els que queden per venir, EL 9 NOU afronta el futur des d’una triple premissa que li fa de garantia: ser exponent d’hiperlocalitat, haver consolidat el model de bisetmanari i comptar amb la base d’una extensa xarxa de subscriptors que, avui, ja representen més del 70% de les vendes del diari, entre aquesta edició i la del Vallès Oriental.
Així ho sintetitza qui des de 2014 presideix el consell d’administració de Premsa d’Osona S.A., Beth Codina, on ja havia estat vinculada els últims 20 anys “tot i que només a través de les reunions de cada mes i tasques regulars, però puntuals”. Va agafar el relleu al seu pare, Miquel Codina –fundador i president durant 25 anys-, en un moment no precisament fàcil, enmig de la crisi econòmica general i la concreta de la premsa, que ha obligat a una reconversió a fons del sector.
“Però és també de les crisis que surten les oportunitats, perquè són moments que t’obliguen a replantejar-te moltes coses”, diu Codina. I és aquí quan posa en valor les tres potes sobre les que creu que EL 9 NOU pot bastir el seu futur els propers anys.
Hiperlocalitat: “Ens defensem millor que els diaris generalistes, perquè les nostres notícies són pràcticament només nostres, mentre que sobre l’actualitat global en pots trobar milers d’entrades a internet; la globalització ha comportat un cert retorn de la gent cap a la localitat”. Bisetmanari: “El diari d’actualitat en paper està deixant de tenir sentit; el paper no desapareixerà, però sí el seu ús com a suport informatiu. Anirem a models és arrevistats, de més llarga periodicitat, per a lectures més pausades i reflexives. Un bisetmanari com el nostre encaixa perfectament amb aquest model”. Subscripcions: “La crisi de vendes dels grans diaris ens està deixant sense xarxes de distribució, malauradament estan tancant quioscos cada dia. Fidelitzar el lector a través de la subscripció és clau per al futur, i a EL 9 NOU estem molt contents de la resposta”.
I paral·lelament a tot això, afegeix Codina, tocarà consolidar internet com a model de negoci. “És el que ens queda per fer al món de la premsa, com ja han fet la música o l’àudiovisual”. De la mateixa manera que la gent ha acabat veient que amb les descàrregues gratuïtes es matava la creació dels artistes, “cal reivindicar el periodisme i fer entendre que la informació és un valor i té un preu; sobretot quan, cada vegada més, l’has de contraposar a les fake news que envaeixen les xarxes”. EL9NOU.CAT ja s’orienta cap a aquí. “I no para de créixer, amb un 80% de consultes ja des de dispositius mòbils”. El futur.
(Foto Albert Llimós)

 

Contraportades d'EL 9 NOU

“S’enyora la relació personal i directa que abans hi havia amb les fonts”

40 anys d’EL 9 NOU – XLII
Es va arribar a plantejar fer una edició al Maresme, o al Berguedà, o a la Selva, o a la Garrotxa. Es va estudiar convertir el bisetmanari en diari, amb sis edicions a la setmana. Però finalment, i un cop consolidada l’edició del Vallès Oriental, que aquest any celebrarà el 30è aniversari, i reconduïda la del Vallès Occidental -que va assumir El Punt-, l’estratègia va ser consolidar el que hi havia. “Va ser una bona decisió. Hem estat fidels al nostre model periodístic, intentant fer les coses ben fetes i no arriscant més del compte, amb una expansió controlada i la sort de néixer en un espai comunicacional perfecte, com és Osona”, explica Jordi Molet. I pot explicar-ho en primera persona perquè, incorporat a EL 9 NOU el 1980 com a corresponsal de Vic i, a partir del 1982, com a director, és el director general de Premsa d’Osona S.A. des de 1990. I coartífex, per tant, de les decisions empresarials que s’han pres des d’aleshores.
Que no han estat poques. D’entrada, el pas de l’amateurisme a la professionalització. I havent d’afrontar “la primera crisi de creixement que vam viure: la posada en marxa de l’edició dels dilluns, inicialment dimarts, l’any 1981”. La del divendres havia triplicat les expectatives de difusió -9.000 exemplars enfront els 3.000 previstos-, però el pas a una segona edició setmanal amb recursos encara minsos i una estructura petita, sumada a unes primeres difusions discretes, ho van fer passar malament. Però de retruc, aquell punt d’inflexió va portar a la professionalització de la redacció, en una etapa que va arrencar el 1983, “i el 1987 hi vam incorporar la informàtica”. En aquell context, cada salt era immens.
Des de la direcció general Jordi Molet també ha estat el responsable del creixement en altres àmbits, com han estat la creació de la productora CTL al Vallès Oriental, o la consolidació del grup multimèdia d’EL 9 NOU a través de la pàgina web i la posada en marxa d’EL 9 TV (2004) i EL 9 FM (2010). Una estructura que poc té a veure amb la que ell es va trobar el 1980 quan va posar els peus al diari per primera vegada: “De contractats només hi havia un gerent i una administrativa”.
També ell va fer de periodista. “Corresponsal de Vic volia fer-ho tot, de Vic”. I també treballar-se els contactes -i exclusives- amb jutjats, Policia Nacional i Guàrdia Civil, amb qui als vuitanta existia relació “personal i directa”, trucada i visites al despatx incloses, que permetien accés a una informació que ara seria inimaginable. S’enyora una mica, això, perquè ara hi ha gabinets de premsa. Un filtre que a vegades ajudes, però altres destorba; les coses com siguin.
(Foto Albert Llimós)
Contraportades d'EL 9 NOU

“Les primeres cròniques del Balenyà ja les feia amb 10 anys”

40 anys d’EL 9 NOU – XLI

Com també passa ara, a fora de l’antiga redacció d’EL 9 NOU hi havia una bústia grossa perquè els col·laboradors hi deixessin les seves cròniques si passaven fora d’horari. Ell ho feia sempre els dilluns, abans d’anar al Jaume Callís, on el 1980 feia COU. No li publicarien fins divendres, però ja tenia a punt la crònica del Balenyà de futbol. N’era expert, perquè en realitat “les meves primeres cròniques del Balenyà ja les feia amb 10 anys al Dicen, tot i que les firmava un senyor del poble perquè jo no podia fer-ho”.

Però Josep Capdevila, que a l’agost farà 29 anys que treballa al diari Sport, considera EL 9 NOU el seu debut a la professió. “Com tota primera vegada, com la del primer amor o la del primer petó, EL 9 NOU va ser el meu primer diari”, diu. Pocs mesos després ja es recorda treballant els diumenges a la tarda sota el comandament del primer cap d’Esports, Lluís de Planell. Amb ell va viure la conversió del setmanari en bisetmanari, “primer amb edició els dimarts i després els dilluns”, justament per primar la informació esportiva del cap de setmana. I el 1982, arran de la marxa de Lluís de Planell, va agafar el comandament de la secció.

En va ser el responsable fins al maig de 1990. Després d’un emotiu sopar de comiat “que encara recordo” i de passar per un nou projecte de diari de durada efímera, Las Noticias, es va incorporar a l’Sport a l’agost d’aquell mateix any. No ha deixat de viure a Hostalets -és director d’El Tots– ni de sentir-se vinculat a EL 9 NOU, on ara torna a col·laborar amb columna mensual; al suplement d’esports, naturalment. “És que en tota la vida professional no he fet altra cosa”, explica. I d’EL 9 NOU recorda haver viscut el mundial de cross júnior de Pere Casacuberta, l’infantil d’escacs de Lluís Comas, l’hoquei punter de Vic i Voltregà, el fenomen Melcior Mauri en ciclisme i la irrupció d’Àlex Crivillé en motos, “sense oblidar els Zanini, Bardolet i Bassas en el món del ral·lis. Només amb aquests noms ja queda clar que Osona ja fa temps que fa olor de benzina”.

Com expert en benzina és un dels històrics col·laboradors del diari, Pere Prat, de qui recorda una anècdota dels anys de ‘transició tecnològica’, “que vol dir quan passàvem de la màquina d’escriure a l’ordinador. Encara el veig arribant a la redacció amb la màquina de casa perquè li feia respecte el canvi”, recorda rient. Pel que Capdevila té ara respecte és pel futur de la professió i els canvis de consum. “S’ha comès l’error de no voler acceptar que el futur és el món digital”, diu, i que qui no ho tingui clar tindrà difícil sobreviure-hi a mig termini.

(Foto Albert Llimós)