Extremera

Estremera, el municipi més oriental de la comunitat de Madrid, no té pàgina web. En té una, gestionada per l’Asociación Cultural La Tercia, que és on el cercador t’hi rebota per defecte i on l’última actualització és una nota d’agenda que t’anuncia el pessebre vivent de 2009, que van fer el dia de Sant Esteve a l’església parroquial. Consagrada sota l’advocació de Santa María de los Remedios i que presumeix d’un orgue barroc del mateix constructor que el de l’epístola de la catedral de Segovia o de la Universitat de Salamanca. És el que diu la web. Que, de fet, respecte a la construcció i posada en marxa de l’orgue hauria pogut fer l’última actualització el 1716.

El que no diu és que estigui a 10 quilòmetres del centre penitenciari Madrid VII. Es va inaugurar el juliol de 2008 i acull més presoners i presoneres -és presó mixta- que habitants té el poble:  prop de 1.800 enfront dels 1.320 que consten al cens d’Estremera de 2016.

Entre un lloc i l’altre no hi ha absolutament res, més enllà de la característica estepa manxega on l’horitzó s’acaba diluint a la vista amb el mateix paisatge que trepitges. Si haguessin fet la presó a cinc quilòmetres del poble tampoc hauria passat res. Només que potser es veuria.

El que sí té Estremera és oficina de La Caixa. La més imponent del poble, al mig de la travessa urbana que continua cap a Brea del Tajo, un petit municipi de 500 habitants que tampoc té pàgina web però on l’any passat van tocar 120 milions de la grossa de Nadal. L’associació de dones va portar els dècims d’una administració de Madrid.

Però hi ha molta calma. A Estremera, tothom -és un dir, perquè pràcticament no s’hi passeja ningú- saluda pel carrer. Deuen tenir clar que 8 de cada 10 desconeguts que cauen per allà alguna relació deuen tenir amb la presó que tenen a la vora. I escatir si el visitant és capaç d’entendre i respondre una pregunta ja deu ser una primera pista per vèncer la desconfiança, a més de la bona educació que implica el sol fet de fer-ho.

A mi, un desconegut que devia arribar més tard i ja em va prendre per veí em va demanar si coneixia alguna casa per llogar.  A qui pot interessar venir a estiuejar a Estremera?, se t’acut de seguida. Però immediatament després ja et preguntes qui pot tenir necessitat de tenir alguna cosa allà, el primer nucli de vida a 10 quilòmetres d’una presó, a 70 quilòmetres d’autopista de Madrid i a 700 quilòmetres de qualsevol punt a la rodona de la perifèria de la península.

Diu que el nom d’Estremera ve de l’extrem de les condicions també climatològiques. Molta calor a l’estiu i molt fred a l’hivern. Però l’extrem de la isolació també afecta. L’únic consol dels que han de passar dies i nits tancats en aquella presó és que, si tinguessin a l’abast sortir a passejar a fora, la sensació d’aïllament i de solitud no seria gaire diferent. Com a molt, just per prendre consciència que Estremera és el no-res enmig d’enlloc. Un indret d’on, el dia que se’n pugui sortir, un se n’ha de poder allunyar per sempre.

Sobretot, com també passa amb dos altres presos de Soto del Real, si t’hi han tancat sense el més mínim motiu per haver-hi de ser.