Òmnium Osona · VII

La dècada dels dos mil (I)

Amb el canvi de segle i de mil·lenni també van començar a canviar coses a Òmnium. De fet, la Junta entrant de Lluís Casellas, amb Anna Albó de vicepresidenta, volia començar a ser expressió de rejoveniment, no només generacional, sinó també d’idees. En el cas d’Osona, amb contactes a l’entorn de col·lectius sobiranistes, com el Bloc d’Estudiants Independentistes (BEI) i l’Associació Catalana de Professionals, que n’era la continuació. I a remolc d’això, la convicció creixent que el que s’havia de fer a nivell nacional “era sacsejar l’entitat; no podia ser un carro que no es movia”, diu Lluís Casellas.

Des de 1986, i sense cap convocatòria electoral des d’aleshores, Josep Millàs n’era el president. De mica en mica va anar creixent al territori, liderat sobretot des d’Osona, un front que reclamava canvis a Barcelona i que va anar fent xarxa entre diferents delegacions territorials. Va ser aquesta xarxa la que va treballar una candidatura alternativa, Òmnium XXI, i que va convèncer Jordi Porta, fins
feia poc president de la Fundació Jaume Bofill, per liderar-la. Això acabaria forçant, al març de 2002, unes controvertides eleccions amb vetos per accedir al recompte i acusacions de manipulació a la Junta sortint, amb Millàs optant a la reelecció. Es van haver de repetir al novembre següent, ja sense ell com a candidat. Porta va ser-ne el guanyador i va ser proclamat nou president.

Un punt d’inflexió en aquest procés intern s’havia produït, a Osona, amb la incorporació d’un nou pinyol a la Junta Comarcal d’Òmnium. Lluís Casellas va proposar a Jeroni Vinyet que entrés a la Junta, que acabaria presidint dos anys després. “Recordo la reunió, al Casino de Vic”, explica Vinyet. “Va ser màgica. Érem cinc persones, entre elles en Manel Salvador i l’Ignasi Casadesús. Vam estar parlant quatre hores i vam acabar decidint que ens hi incorporàvem”. Però no tant pensant en la delegació i en com generar-hi activitat, que també, sinó sobretot per ‘assaltar’ Barcelona, capgirar les coses i provocar una revolució interna. Calia una entitat moderna que pogués mobilitzar milers de persones. “Perquè si el país vivia una revolució, Òmnium hi havia de tenir el seu paper, i era evident que aquell Òmnium no n’hi hauria tingut cap”.

Es va aconseguir, i Vinyet no amaga que el seu cercle de contactes del BEI a nivell nacional hi va tenir a veure, amb la incorporació de socis -“centenars”- que van contribuir al rejoveniment de l’entitat “i amb perfils professionals molt potents”.

A Osona també hi havia feina per fer. Actualitzant la base de dades dels socis s’havia baixat dels 300. “Era pràcticament com començar de zero”, diu Vinyet. Però la determinació d’aquell moment va fer que pràcticament del no-res n’acabés naixent, en poc temps, l’etapa de creixement més espectacular de la delegació osonenca, amb projectes tan importants com la creació del programa de Parelles Lingüístiques, per animar a l’aprenentatge de la llengua als nouvinguts, en contacte amb una parella catalanoparlant, o el naixement de la Marxa dels Vigatans, el 2003, que ha acabat esdevenint l’acte de més projecció de l’entitat a la comarca i referent per a tot el país.

El diagnòstic d’aquell moment, per tant, era molt clar. “Òmnium havia de ser el pal de paller del catalanisme, de la llengua, de la cultura i del país, i per fer això no n’hi havia prou només amb el Sant Jordi i el Premi d’Honor”, apunta Lluís Casellas, “havíem de tenir més implicació social i havíem de ser, a més, corretja de transmissió amb Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultural Balear i convertir Òmnium en el que ha acabat essent: un referent útil des d’on vertebrar el país i amb una clara consciència nacional, treballant per a la plena sobirania”.

Osona va guanyar pes específic en la nova etapa iniciada el novembre de 2002. L’historiador Ignasi Casadesús, incorporat juntament amb Vinyet a la Junta Comarcal i un dels artífexs del corrent intern que acabaria estructurant la candidatura alternativa, va ser vicepresident nacional d’Òmnium amb Jordi Porta. L’advocada vigatana Montserrat Vergés, de la mateixa candidatura, va entrar a formar part de la Junta com a vocal. El març de 2004, Casadesús es va incorporar com a secretari executiu de la Xarxa Vives d’Universitats. El seu relleu com a persona pont entre Barcelona i Osona va ser el taradellenc Toni Reig, membre de la Junta d’Osona entre 2006 i 2010 però vinculat des d’abans amb l’entitat a través de la Xarxa Som, també impulsada des d’Òmnium Osona. “Jo era comissari de demarcació de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi, i aquesta xarxa, també impulsada pels Sagals, ens va permetre treballar amb altres entitats que s’hi van anar sumant”.

Ja des de la Junta Comarcal, Reig va viure el naixement de la Marxa dels Vigatans, del programa de Parelles Lingüístiques, el canvi de seu per anar a La Central i la preparació de les consultes del 13-D, tot i que la seva funció “va ser sobretot fer d’enllaç amb la Junta de Barcelona”, d’on també es van recollir i implementar iniciatives com el cicle dels Dijous de l’Òmnium o els premis Sambori per a les escoles. Coincidia, a més, que entre 2006 i 2007, Reig va ser president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. El 2011, ja desvinculat orgànicament de la Junta d’Òmnium, seria nomenat director general de Joventut de la Generalitat.