Aquest 10 d’abril, dilluns de Pasqua, es fa la presentació simbòlica del nou memorial dedicat a l’Alzina Grossa de Bellmunt, a la carretera d’accés al santuari. La va fer caure el temporal Glòria la nit del 20 al 21 de gener de 2020. Era un arbre emblemàtic i punt de trobada, o d’aturada, per a molts dels caminadors que se’l trobaven camí de Bellmunt, ja que la drecera també passa just pel costat. De seguida va quedar clar que calia algun tipus de restitució, com a memorial, d’aquelles tones i tones de fusta i d’història que aquell matí de gener vam trobar estimbades per terra i cobertes per la neu que va deixar el temporal.
El memorial de l’Alzina. A l’altra imatge, crònica a EL9NOU del gener de 2020
No van ser dies ni setmanes fàcils. Poc després, recordem-ho, començava el primer toc de queda per l’arribada de la pandèmia de la COVID-19, per la qual cosa les prioritats van passar a ser necessàriament unes altres. Però el memorial de l’Alzina Grossa continuava en ment i es va avançar, paral·lelament, en altres detalls, com per exemple intentar datar l’arbre. Tothom, a Sant Pere, deia que l’havia vist des de sempre i que des de sempre ja havia estat tan gros com era. Segur, doncs, que era un arbre més que centenari, però calia acotar si també podia ser mil·lenari. I l’estudiós Josep Gordi, professor emèrit de la Universitat de Girona, va col·laborar en la recerca.
D’una banda, amb l’estudi de les anelles d’un tall del tronc, que com se sap són un factor natural bastant precís per determinar l’edat. La pega era que les vicissituds que l’alzina va tenir en vida, segurament caiguda d’un llamp inclosa, havien esberlat el tronc per dins i va ser impossible extreure’n un disc sencer. Una segona prova, molt més complexa i precisa, passava per un estudi minuciós amb el carboni 14, que implicava traslladar una petita porció del tronc a un laboratori dels Estats Units. Però la mala qualitat de la fusta també ho va fer complicat. Entre una i altra medició, però, i especialment fent la projecció de les anelles que hi podia haver fins al nucli inexistent del tronc a partir del seu diàmetre -que es va estudiar en detall-, es va aconseguir una resposta molt aproximada, anunciada a l’abril de 2021: En el moment que el temporal de vent, pluja i neu la va fer caure, l’Alzina Grossa de Bellmunt tenia 437 anys. O sigui que aquest 2023 hauria arribat als 440.
A Bellmunt sempre s’ha fet aplec pel Dilluns de Pasqua. El 2020, a causa de la pandèmia, no n’hi va haver. Va ser un any d’aturada absoluta. Però a canvi, Bellmunt i la seva Alzina Grossa s’acabarien fent molt presents a partir d’un petit llibret editat mesos més tard per l’Ajuntament on es recollien diferents testimonis i documents vinculats amb l’arbre, inclosa una petita galeria de fotos aportades pels veïns i veïnes, i una peça que va ser molt buscada durant aquells dies: el que hauria estat el record de l’aplec, el tradicional medalló commemoratiu, va tenir una edició de luxe, i única, fet de la fusta de la mateixa alzina. Se’n van fer 1.200 i, com el llibret, es van bustiar per les cases de Sant Pere el Nadal de 2020. I al revers hi havia aquesta inscripció: “Res mor del tot. Només es transforma“.
I el que ara s’ha transformat és l’espai just al costat d’on durant centenars d’anys hem tingut l’arbre més emblemàtic de Sant Pere. Se n’ha recuperat i mantingut la part central del tronc, reforçat per dins amb una ànima de ferro que el manté dempeus i a prova de temporals. Al costat, un panell que és una obra d’art, fet per l’artista torellonenc Jordi Illamola, enumera alguns dels episodis de la història local que es van produir mentre l’arbre ja existia, des de 1630 fins a l’actualitat. I a l’altra banda, un parell de bancs fets també de fusta de l’Alzina Grossa, obra del fuster santperenc Jordi Serra, acaben de donar un nou encant, i molt especial, a tot aquell entorn.
Del petit llibret de 2020 editat en homenatge a l’Alzina Grossa en reprodueixo un fragment curiós, que deu ser segurament dels primers testimonis escrits que ja deixen constància de l’envergadura a l’Alzina Grossa de Bellmunt (tot i que la desmereix una mica). És la crònica d’una pujada a Bellmunt publicada el 30 de de juny de 1882 per L’Excursionista, el butlletí mensual que editava l’Associació Catalanista d’Excursions Científicas (sic). Diu així:
Lo dia 16 d’abril á las 8 del matí, sortiren guiats per lo ja dit Jaume Puig den Bas, montant ab los 4 excelents matxos de sella del Reyet (Carré Nou, 2, á Vich,) acompanyats també del mosso de peu del dit Reyet, En Joan Farro (a) Patata, passant per lo carrer del Alzinar y per suau pujada, entre terras de conreu, tenint á má esquerra lo torrent de «Can Plá» als 3o minuts passaban per «Can Plá,» casa de pagés que queda á 1’esquerra, pujant ab 3o minuts mes, al «Padronet de Sant Pere» sentat sobre de un precipici, per ahont se penetra en la Canal dita «Lo Ctot de I’Alsina grossa de Bellmunt.» y per un precios camí en zig-zag, entre boscos de roures y boixos, á 3o minuts del Padronet, passaren per la gegantina y secular «Alzina grossa,» que segons tradició de la encontrada té mes de mil anys. Se deu, no obstant, observar, que la de Can Manuel de Sant Martí de Riells, y la de Can Padró de Plegamans del Valles son moIt y molt superiors baix tots conceptés. Seguint per lo mateix camí en zig-zag, entre roures y boixos, ab 45 minuts mes, á las 9 y 45 del matí, arrivaban al Santuari de la Mare de Deu de Bellmunt.
Xevi Bardolet i Mayola 