“M’encanta la feina de periodista”

40 anys d’EL 9 NOU – XVII

“Em vaig fer periodista perquè m’agrada escriure. I m’encanta aquesta feina”. Tant, que abans de començar la carrera ja col·laborava a EL 9 NOU des de dins -literalment, a la peixera de la tele- i així que va poder va acabar fent substitucions als estius a la redacció del diari. Es va acabar incorporant primer a la redacció d’EL 9 TV i, després a la d’EL 9 NOU, on continua.

Meritxell Vilamala és de la fornada de periodistes que agafa el relleu de la primera gran generació de professionals que ha conduït el diari des de la postfundació fins ara, amb un nucli molt estable. Quan es va resoldre el segrest d’Olot tenia dos anys “Les batalletes que t’explicaven en Josep Comajoan, l’Agustí Danés i en Víctor Palomar recordant-te com van seguir el cas és de les que t’humitejaven els ulls d’emoció; és un periodisme que ja no es porta, perquè ara és el periodisme de minut i tuit”, diu.

El seu primer record conscient d’EL 9 NOU és el del seu pare, a Vilalleons, repassant els preus agraris tot esmorzant els dissabtes al matí. “A pagès, el diari sempre es començava per aquí”, recorda. I té gravada la frase de l’àvia dient “ho porta EL 9 NOU” com a sinònim que allò anava a missa. Com aquella vegada que, ja a la universitat, a l’assignatura de Premsa Local van posar aquesta capçalera com a model de periodisme ben fet. “Pot semblar una tonteria, però em va fer sentir orgullosa perquè era el diari de casa, el que em sentia meu”.

Justament pel sentiment de pertinença amb l’entorn més immediat, Vilamala està convençuda que dins dels canvis que viuran els mitjans de comunicació, la premsa local serà, si és que ho fa, l’última en desaparèixer, “perquè manté un públic molt fidel i el valor afegit de recollir una actualitat molt sovint viscuda, que t’hi fa encara més proper”. Per ella, EL 9 NOU manté la capacitat de marcar l’agenda de l’actualitat i fixar els temes importants d’Osona i del Ripollès. És per això que “pel valor que té i el pes que li dóna la gent, no només no desapareixerà, sinó que té camp per córrer i nous reptes per assumir”.

Un el diu en clau interna: integració i rejoveniment de les redaccions, “on és important aprendre al costat de la gent que més en sap i, alhora, treballar la transició amb les noves generacions”. L’altre, en clau externa: consolidar tot allò que ha portat a EL 9 NOU a ser una marca de prestigi i ser “innovadors i dinàmics” a l’hora d’adaptar un producte a les necessitats d’un món i d’un sector que viu cada vegada més, “i massa”, a cop de tuit. I conclou, irònica: “Potser hauria estat encara més feliç vivint el periodisme de 50 anys enrere”.

(Foto Jordi Puig)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: