(Demano disculpes per si algú ja m'ha llegit alguna cosa sobre això. Just reprodueixo l'article de rèplica que avui em publiquen a EL 9 NOU i que ja vaig avançar que faria. Per si de cas, seré fora del país durant tres dies).
El més revelador de l’article que publicava divendres passat a EL 9 NOU Josep Colomer, portaveu del PSC al Consell Comarcal d’Osona, és que dels arguments que donava per justificar ara l’acord de govern amb CiU no en va dir ni un durant el ple d’investidura del 20 de juliol, que és on tocava i on tothom esperava que ho fes. O sigui que les dues setmanes que segons ell han servit per temperar els ànims i analitzar les coses amb una mica més de perspectiva, en realitat les ha necessitat ell per construir una coartada que li permetés donar-se la raó en allò que escriu, la qual cosa no té cap mèrit. I a més, és ridícul.
[@more@]
Parlant de l’acord amb CiU, reivindica ara "l’obligació i el dret de parlar amb totes les forces polítiques per tal d’establir el govern més adequat", i ens retreu a ERC i a ICV-EPM els atacs furibunds al primer secretari del PSC i president comarcal, Miquel Arisa, "per haver dut a terme aquesta tasca". Quina manera de pervertir les coses! Ni nosaltres ni ERC –i em remeto des del primer comunicat fins a les intervencions en el ple d’investidura– hem qüestionat en cap moment ni la legitimitat del pacte ni el dret de qualsevol força política a negociar amb qui vulgui. L’únic que vam criticar, i amb tota la raó del món, és que se’ns mentís quan se’ns deia que no hi havia cap altra negociació que la nostra mentre s’estava treballant secretament un acord amb CiU.
I ni el PSC ni CiU devien tenir la consciència gaire tranquil·la quan, en aquell ple, van conjurar-se mútuament per no haver de donar una sola explicació a ningú del que havien fet, i de com havia anat. Per no dir, ni tan sols van citar les nostres sigles per valorar el govern d’esquerres dels últims quatre anys, que per altra banda van deixar prou bé. Va ser una escena bastant penosa, que no va passar desapercebuda per ningú. (S’ha de ser realment ingenu per pensar que no seria així). I això deu haver fet mal a un PSC amb una imatge tocada, que ara es fa la víctima de tot, com si a la crítica per les males –pèssimes– formes en la negociació amb CiU hi anés vinculada la crítica a tot el que representa com a partit i a la seva incapacitat per assumir amb garanties la presidència del Consell Comarcal.
El 3 de juliol, hores després de fer-se públic l’acord de govern de CiU i PSC, Josep Colomer ens reconeixia en una reunió que no hi havia hagut cap negociació amb CiU, que tot s’havia precipitat en 48 hores per les pressions de les bases del partit i que aquest acord no era pas voluntat de la direcció del PSC d’Osona. Ho vaig sentir jo i cinc persones més. I minuts més tard, a la roda de premsa, des de CiU-PSC s’admetia públicament que feia dies que s’hi treballava. Si davant d’això no podem dir que el PSC ens va mentir, no sé quan es deu poder dir. Per tant, Josep Colomer ens va mentir en aquella reunió i ho torna a fer ara, quan no només reivindica el dret a parlar amb tothom, sinó que ens acusa a nosaltres de falta d’ètica per no deixar-li-ho fer.
El 20 de juliol, dia del ple d’investidura, era notícia la dimissió de Josep Piqué com a president del Partit Popular de Catalunya perquè li havien imposat un comitè electoral que, en el fons, el que feia era desautoritzar-lo com a líder. Vaig estar a punt de dir-ho referint-me a Miquel Arisa. Si l’acord amb CiU l’havien forçat les bases en contra del seu criteri, què hi feia, allà, de president comarcal d’una coalició que no volia? "Això és política", suposo.
Sóc perfectament conscient que a la gent no li deu importar el més mínim ni aquest article ni el de la setmana passada, que en el fons no fan res més que alimentar l’avorriment que s’associa a la política i als qui, ni que sigui provisionalment, ens hi dediquem una temporada. Però això no pot ser mai excusa perquè algú, amb tota impunitat, ho aprofiti per donar lliçons de coherència política a partir d’una història que s’ha fet a mida i que és senzillament mentida. De dalt a baix.
Xevi Bardolet i Mayola 