Els dinars d'estiu, encara s'acabin -perquè s'acaba l'estiu, no els dinars- poden convertir temes la mar de trivials en la mar de profunds. Com per exemple el que l'altre dia vam tenir una dotzena de persones en una taula al voltant de l'últim enginy, estafa, ocurrència i digueu-n'hi com vulgueu de La Caixa, consistent en una mena de targeta guardiola. Anant bé fa temps que existeix, com tantes altres coses que em passen per alt, però en aquella conversa va semblar una gran descoberta.
[@more@]
Consisteix que a tu, cada vegada que pagues una cosa amb targeta, La Caixa et carrega un import fins que s'acabi amb un número determinat -el 5, posem per cas- i te'l deriva en una mena de guardiola virtual, a falta de les de tota la vida, que cada vegada en corren menys. És a dir que si pagues 26 euros d'un dinar, La Caixa paga els 26 del dinar i en carrega 9 més, fins als 35, a la guardiola.
Les reaccions van ser de tota mena. Des del que diu que s'ha de ser molt burro per picar en una cosa tan tonta com aquesta, perquè en el fons és tan fàcil com demanar a La Caixa que cada més t'apartin x calés cap a un altre fons, fins a qui li va fer tanta gràcia la idea que s'ha proposat comprar molt més per poder estalviar i anar fent guardiola pel dia de demà.
Hi hauria una tercera opció encara més contundent, que consistiria en què cada vegada que pagues amb targeta, La Caixa et destinés 1.000 euros al fons guardiola. Admeto que a mi se m'hauria acabat la capacitat d'estalvi després de pagar un parell de tallats.
Xevi Bardolet i Mayola 