Joan Ballana

No el conec personalment, ni ell a mi, però en un dia com avui no puc fer més que solidaritzar-me amb el seu discurs i el seu desencís pel que està vivint com a primer secretari del PSC de Vic no sé si cessat, dimitit, fulminat, apartat o amargat per esgotament. Al seu bloc teniu, d'avui mateix, un parell de posts que expliquen el seu periple i l'estupefacció que li ha provocat llegir, al mateix mitjà on anuncia en un article la seva retirada, que el partit li ha obert expedient sense ni ell saber-ho, ni com aquell qui diu saber per què.

[@more@]

Com a conseller comarcal m'ha tocat conèixer el PSC d'Osona, que en tantes coses es pot considerar extensió del de Vic, i els que sabeu com ha anat el procés de configuració del govern del Consell Comarcal em podeu entendre si dic que comparteixo la diagnosi que fa en Joan Ballana del que està passant últimament en aquest partit: "misèria política". Com a ICV-EPM en la negociació del Consell Comarcal, a ell li ha tocat viure des de dins mateix -que encara ha de ser més dur- fins a quin punt les estructures dels partits es mouen per sobre de tot pels interessos personals, per les quotes de poder buscades obsessivament a costa del que sigui, i de qui sigui, i saltant-se a la torera les bones pràctiques no ja dels estatuts, sinó senzillament del sentit comú i de l'ètica més elemental.

Després del pacte del PSC amb CiU al govern del Consell Comarcal, tant ERC com nosaltres hem dit clarament que a l'executiva socialista d'Osona hi ha mentiders. I no ho han pas desmentit, amb la qual cosa només en aquest cas els hem d'agrair l'exercici de sensatesa. Si a sobre són prepotents, cosa que afortunadament no he tingut encara temps de comprovar, però ho intueixo, n'hi ha per fer-s'ho mirar amb certa urgència. 

Ja vam tenir ocasió, tant en el nostre comunicat oficial després de l'anunci de l'acord de govern com al mateix discurs d'investidura del nou president comarcal, de dir que la manera com el PSC està fent partit a Vic i a Osona contribueix ben poc a dignificar la política. La gent ja n'està absolutament avorrida. Haurem d'esperar a avorrir-nos-en nosaltres mateixos per poder fer-hi alguna cosa?

Ave, Zapatero

El president Zapatero va anunciar ahir que l'AVE arribarà a Barcelona el proper 21 de desembre. El que no es va atrevir a dir és quin dia haurà de sortir de Madrid per assegurar-ho. O sigui que no té gaire mèrit.

[@more@]

Pel demés, i com ja era previsible, anuncis per fer veure que sota la seva protecció tot anirà més bé: 500 milions avançats per a les obres del Prat, una comissió trimestral de seguiment de les inversions -per què no en fem nosaltres una de bimensual per veure com prepara les reunions la trimestral?- i la idea que Catalunya progressa adequadament, amb calés o sense.

Doncs potser que progressem menys. No fos cas que amb aquesta excusa, l'única independència que acabem tenint sigui la dels calés. Però no dels que fem, sinó dels que ens deuen.