No conec ni la situació política concreta de Navarra ni menys encara la interna del PSN, però pel que s'ha vist aquests últims dies estan immersos en un atzucac que Déu-n'hi-do. Per això, ser ara mateix un dels 12 diputats de PSN és una mena de condemna si, facilitant la reelecció del president d'UPN, es visualitza el vist-i-plau a la continuïtat d'un govern que per primera vegada podia veure's desplaçat per un bloc alternatiu que, més enllà de preferències partidistes, podia des de l'alternança oxigenar una mica la política navarresa. I més des de la campanya i precampanya que han viscut, amb ETA i la identitat navarresa com a rerafons. Quina paradoxa! La UPN (PP) fent un discurs sobiranista per salvaguardar Navarra davant 'l'amenaça' de convertir-la en una província basca.
[@more@]
Passa que, a efectes pràctics, qualsevol posició testimonial que es prengui en la votació d'investidura no afectarà per res el resultat final. No hi haurà altre candidat possible que Miguel Sanz, contra el qual el PSN es podrà abstenir (el que tocaria fer) o votar-hi en contra (el que podria fer algun diputat rebel). Si això acaba passant o no ja es veurà. Seria la manera de constatar fins a quin punt les decisions imposades des de Madrid, com ha estat el cas, són assumides de manera submisa des d'un partit que presumeix de federal però que només ho és a l'hora de tenir-hi representació en una la taula.
És com quan el PP reclamava un referèndum estatal per decidir si a Catalunya se'ls deixava tirar endavant l'Estatut. Espanya -que de fereral no en té ni en tindrà mai res- i el seu govern són l'únic objectiu dels grans partits. Per a tota la resta, no els importa el més mínim la política. Només l'estètica.
Xevi Bardolet i Mayola 