El caos de la TDT local

L'any 2010 s'haurà acabat la televisió en analògic i només la podrem veure en format digital. El que passa és que no fa gaire s'havia asseverat el mateix respecte a la data de 2008, perquè Catalunya fos pionera en la implantació de la TDT. Ahir, en una jornada sobre la televisió local de proximitat que es va fer a Vilanova i la Geltrú -quina enveja, les instal·lacions de Canal Blau!-, la directora general de Difusió Àudiovisual de la Generalitat, Gemma Domènech, ho va confirmar.

[@more@]

El que passa és que l'aparent rigidesa dels calendaris se sobreposa a un escenari on la gent continua pràcticament igual de perduda ara que fa dos, tres o quatre anys enrere. Deixant potser de banda l'àrea de Barcelona i el seu cinturó metropolità, amb una major presència de televisions locals (privades i públiques) consolidades i preparades per al salt digital, en altres demarcacions el més calent és a l'aigüera, i el sector públic ho té particularment pelut perquè en alguns casos ni tan sols sap com posar-s'hi. S'han de crear consorcis on s'han de posar d'acord ajuntaments de diferent signe polític per gestionar un únic canal públic, on hauran de compartir continguts i quotes de pantalla. I hi ha demarcacions que es troben que de quatre o cinc ajuntaments assignats a un canal, només un  té interès a tirar-ho endavant.

A Osona, durant l'anterior mandat municipal el Consell Comarcal va liderar la creació d'un consorci des d'on gestionar la futura televisió pública, on teòricament han de tenir la possibilitat d'integrar-se els 51 municipis de la comarca. De tota manera, mesos més tard d'aquesta gènesi penso que la desinformació -fins a cert punt lògica i explicable, també, pel que han representat les eleccions municipals passades- i la desorientació de tothom és el que marca aquest moment respecte al futur de la televisió pública comarcal.

No som l'únic exemple. En la jornada d'ahir va quedar clar que hi ha molts altres casos que estan en aquesta situació o fins i tot en estadis anteriors, amb consorcis públics encara pendents de constituir-se. I això representa un fre per al desenvolupament de la TDT local, en la mesura que el nou sistema de transport de senyal fa que per un sol canal n'hi passin quatre: en el cas d'Osona, EL 9 TV, Canal Català, Canal Taronja i el futur canal públic. Si un no arrenca (i no aporta la quota de la gestió del múltiplex), pot deixar coixa l'arrencada de la resta.

A la jornada hi vaig assistir com a regidor de Sant Pere de Torelló, on tenim la sort de disposar d'un canal de televisió en analògic que té una vida limitada: tanta com li quedi a la televisió en analògic. Vaig compartir trobada amb el nou conseller comarcal responsable de la TDT, Carles Banús, a qui animo a fer aviat una posta en situació de tot plegat i fer un mínim calendari que ens permeti tenir objectius clars respecte a la posta en marxa de la TDT comarcal i donar-li el valor afegit com a televisió de servei públic, que per mi vol dir essencialment una televisió de serveis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: