“Al principi, no hi havia projecte gràfic”

40 anys d’EL 9 NOU – VIII

Ara fa tres mesos va crear una portada per commemorar els 40 anys d’EL 9 NOU. Fons groc i lletres negres que, malgrat que només deien 1978 Osona El Ripollès 2018, visualment semblaven una consigna. Com aquella primera capçalera creada el 1978 per Manel Seuba “de plantilla tipus stencil, molt adient per aquell moment de transgressió i d’informalitat com a resposta al franquisme, que era d’on veníem”. 10 anys més tard, ell ja va ser l’autor de la capçalera que encara avui manté el bisetmanari. “Un cop aposentat era el moment de plantejar un disseny més sobri i concís”. Que té nom i tot: estil suís.

El nom de Ton Granero com a dissenyador gràfic ha anat sempre associat a la Universitat de Vic, on va començar els estudis de magisteri el 1979 i dos anys més tard ja s’havia incorporat a Eumo Editorial, vinculada als llavors Estudis Universitaris de Vic. Amb Jordi Cano compartien un estudi de disseny que va donar peu, el 1984, a Eumografic. I va ser des d’aquesta marca que, el 1988, va rebre l’encàrrec de redefinir la maqueta d’EL 9 NOU coincidint amb el seu desè aniversari. “En queda sobretot la nova imatge de la capçalera, però també vam fer un primer intent d’endreçar la maqueta i posar-hi una mica d’ordre”, explica. Una tasca, aquesta, en què anys més tard va aprofundir el dissenyador Enric Satué.

Revisar 40 anys més tard una maqueta de 1978 provoca una mica d’al·lèrgia. Sobretot tenint en compte que aquelles primeres edicions sortien d’una redacció jove i voluntariosa però que el concepte de disseny encara el tenia poc interioritzat, per dir-ho suaument. “Hi havia pàgines de text que amb ulls d’avui, serien directament insofribles”. Però Granero ho disculpa perquè, en realitat, “tampoc era tan diferent de la major part de diaris de l’època”. Més enllà de la capçalera “no hi havia projecte gràfic” i l’únic que veritablement importava era la successió de textos per recollir notícies. Amb el temps, la claredat en la presentació i la incorporació creixent de la imatge es van anar consolidant.

Durant 13 anys, Granero en va poder ser testimoni de primera línia com a membre del consell d’administració de Premsa d’Osona SA. “Van ser 13 anys de reunions mensuals per seguir l’evolució de l’empresa i els plans d’expansió”, com va ser l’arribada al Vallès Oriental, l’intent d’obrir mercat al Vallès Occidental “i també el debat sobre si convertíem l’edició d’Osona i el Ripollès en un diari”. Una opció que es va descartar i que, com a contrapartida, va permetre posar la banya en consolidar un grup multimèdia que abastés, també, la televisió i la ràdio. I no ha anat gens malament.

(Foto Jordi Puig)