Londres, el gran germà

 

Acabo de passar tres dies a Londres. És la tercera vegada que hi he estat i la primera que m'he convençut, després de tot plegat, que és una ciutat tremendament amable, serena, oberta i confiada. No és aquesta la imatge que n'arriba després de tot el que ha viscut. I en canvi, enlloc, ni jo ni els amics amb qui anava ens ha contagiat la més mínima sensació d'inseguretat o de psicosi.

[@more@]

Després de tres dies, el més probable és que ens hagin filmat per 1.200 càmeres diferents, això sí. N'hi ha per tot arreu. A tots els túnels, estacions i racons del metro, però també als carrers, a dins i a fora dels edificis públics, a les entrades de les cases i fins i tot a dins dels restaurants. Però tothom ho viu amb una gran normalitat.

M'ha fet pensar, tot això, en els debats d'abast gairebé nacional que tenim per aquí quan un ajuntament es planteja instal·lar càmeres a un carrer per temes de seguretat o de control de l'incivisme. A aquestes alçades, i a la vista dels resultats, allà ja no hi ha debat possible i ningú no ho discuteix.

A última hora, si anant pel carrer el més normal és que s'esperin comportaments normals de la gent, en què s'ha de sentir violada la intimitat? Potser només que amb l'excusa d'estar perseguint un terrorista ens acabin descobrint que no hem pagat la zona blava? Al capdavall, no són també una càmera, tots els ulls i tota la gent desconeguda que ens anem creuant mentre ens passegem per qualsevol lloc?

A Londres, he arribat a la conclusió que les càmeres substitueixen la presència policial si més no visible, que com a tal la trobaria, personalment, molt més incòmode. I diria que la gent, després de l'escarment dels atemptats del juliol de 2005, no només ho accepta, sinó que ho valora en la mesura que a això hi van sumades actituds molt més responsables i una consciència més gran de tothom a vetllar per l'entorn, per la pròpia seguretat i per la dels altres.

I a la foto, una anècdota: aquests dies estan fregant l'esfera del Big-Ben, i això fa que mentre duren les obres el rellotge s'ha tornat una mica més continental. No vaig arribar a descobrir si és que un dels rellotges estava parat o va coincidir just per l'hora, però el cas és que quan eren les 11, el que queda a l'interior ja marcava les 12. L'hora de Sant Pere de Torelló, per exemple. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: