Els tabús de la immigració

Entre les poques coses en què van estar d’acord en el debat de divendres tots els candidats a la Generalitat va haver-hi la necessitat de fer un debat sobre la immigració. Un dels meus primers posts a Blocat recordo que ja anava sobre això. Cal un debat a fons sobre el tema, abarcat des de tots els punts de vista: de l’estrictament humanitari fins a l’econòmic, passant pel social, el sociològic i el cultural.

[@more@]

Ahir se’m va obrir una nova reflexió veient al TN la polèmica que hi ha a França perquè determinats marits no deixen que les seves dones vagin al ginecòleg, o perquè les dones només puguin ser examinades per dones. És un problema, com també planteja un problema el fet que determinats imams reclamin classes d’Islam a les escoles -ara que aquí s’avança per treure’n la religió catòlica- o que nens i nenes no puguin fer junts, per exemple, l’educació física.
Aquests són temes molt de fons que deixen en anècdota (macabra, però anècdota en definitiva) la polèmica mundial per les caricatures de Mahoma, el discurs del papa o la més recent controvèrsia sobre l’oportunitat de les festes de "moros i cristians".
M’agradaria que en aquest debat que tant comença demanar-se comencin a sortir tots aquests temes. I que es comenci a dir que "fins a qui podíem arribar" en determinades qüestions davant les quals l’actitud del "políticament correcte" comença a caure en el ridícul.
No deixa de ser curiós, d’altra banda, que determinats moviments en defensa de la immigració que paral·lelament reivindiquen, per sobre de tot, la idea d’una societat laica, oblidin aquesta premissa quan tenen a davant la realitat d’una immigració en bona part supeditada culturalment a una religió que encara té molt d’opressora. I una religió que porta a prejudicis culturals que fan difícil la convivència amb una societat que ja fa temps que es mou per altres paràmetres: no només econòmics, sinó també culturals. I això és així, no cal amagar-ho.
Espero aquest debat i desitjo que, quan arribi, el fenomen de la immigració no s’hagi d’abordar carregat d’estigmes i de prejudicis que fins ara l’han condemnat a ser un tema tabú i sobre el qual només hem pogut sentir les posicions més extremes, que són els que menys ens convenen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: