11 de Setembre – L’homenatge

Com era d’esperar, TV3 va fer ahir el merescut homenatge al caçador de cocodrils. El millor, la seva dona, reconeixent que eren una mica la família Monster, perquè en comptes d’anar d’excursió a Bellmunt o a Montserrat anaven a veure caimans i serps verinoses.

[@more@]

Parlant de cocodrils, m’ha arribat a les mans un llibre de butxaca que es titula Manual de Supervivència en situacions extremes. No és un full de reclamacions d’Iberia, sinó un llibre normal i corrent. L’han escrit dos americans que es devien avorrir molt, suposo, i donen consells per afrontar situacions d’aquelles que dius "doncs home, això no m’ho esperava".

Per exemple, tema 1, i ja que estem en això, com defensar-se d’un cocodril. Problema la mar de freqüent, sigui dit de pas. Tu camines tranquil·lament per la selva, posem per cas. Et trobes un cocodril i què fas?

D’entrada, el cocodril és una bèstia molta grossa que no acostuma a saludar gaire a ningú. Vol dir que trobar-te un cocodril no és trobar-te el president de futbol o l’alcalde, encara que a vegades tampoc t’hi parlis. I el cocodril, en principi, sempre sol ser més lleig i és més camacurt.

Bé. Els americans aquests resumeixen les mesures de prevenció davant del cocodril en 6 punts. O sigui que mira si és fàcil. Si tu compleixes els sis punts i el cocodril també, doncs sempre guanyes tu. O sigui que cap problema.

Punt 1. Tens un cocodril als morros. D’entrada, és important no perdre mai la iniciativa. Vull dir que en contra del que semblaria més lògic, que és sortir corrents, el llibre recomana que si veus un cocodril l’ataquis tu, directament. Clar, per desconcertar-lo. Com? Diu que el truco és tirar-t’hi a sobre, com si fos un matalàs d’aigua (que ja en corren, també, de matalassos amb forma de cocodrils) i apretar-li el coll. Diu que això el molesta i li fa abaixar el cap, que ja és alguna cosa.

Punt 2. Tapa-li els ulls. Diu que és important que no et pugui veure, més que res pel que pogués ser si te’l trobes una altra vegada en el futur. A més, diu que si li fas tancar els ulls es tranquil·litza, sobretot a partir de la tercera hora.

Punt 3. Si t’ataca, pega’l. Només faltaria! Eh que hem quedat que la iniciativa la portaves tu? Doncs no et deixis dominar! Diu que si el pegues als ulls o al morro, millor, perquè li fa més mal.

Punt 4. Si per mala sort se t’ha menjat una cama, o te l’agafa per la boca, doncs per sortir d’allà és bàsic pegar-lo al morro. És la manera que obri la boca. Llavors treus la cama, te la poses al mocuto i te’n vas corrent (no corrents, amb essa, perquè et recordo que només et queda una cama, en singular).

Punt 5. Si per mala sort se t’ha menjat a tot tu o t’aguanta per la boca, allò que penges per banda i banda, és important que no et sacsegi. O sigui, aviam… És important que no ho faci… Ara, que ho faci o no, com podràs comprendre depèn del cocodril, bàsicament.

Punt 6. Aquest seria el més bàsic. Trucar l’ambulància de seguida. A la selva n’està ple, d’ambulàncies, i en tres minuts la tens a lloc i et porta a Arbúcies en un moment.

I no creguis, que a vegades el pitjor no és que un cocodril t’hagi arrencat una cama o un braç, sinó que quan mossega es veu que contamina perquè va carregat de porqueria i quan et clava els ullals és com si t’injectés verí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: