Gràcies, Barcelona!

Fa un parell o tres de mesos vaig vendre el meu 205 Mito blau a un meu nebot. Ahir em va trucar desesperat des de Barcelona perquè l’havia deixat aparcat, va perdre la clau i no podia entrar-hi. Sembla una tonteria, però si perds la clau del cotxe i no en tens cap còpia quedes molt fotut, perquè no pots entrar. I si rebentes el vidre per mirar si la de recanvi la tens a dins, et poden prendre per lladre, i et detenen per burro.

[@more@]

Total, que ens va haver de mobiltizar per rescatar el cotxe d’allà. Vaig fer una recerca infructuosa per casa per si sortia la segona clau, però res. Vam quedar que trucaria a la Peugeot per veure si ens donaven una solució. La solució és que no n’hi havia cap. Era un cotxe vell (B-PK), no teníem cap codi per fer una clau nova i només ens quedava l’opció d’avisar la grua, portar-lo al mecànic, forçar la porta, rebentar tots els panys i posar-los tots nous.

Era bastant desesperant, la veritat.

El 205 Mito blau ha passat tota la nit ben aparcat a un carrer de Barcelona (no en diré el nom per motius de seguretat), totalment aliè a la mobilització familiar que ha generat les últimes 24 hores. Pintava malament i ja ens vèiem alguna grua de l’assegurança portant-lo a un garatge, rebentant els panys i clavant una bona factura al meu nebot per muntar-los-hi tots nous.

Aquest matí m’ha trucat allà a quarts d’una. I m’ha dit que s’ha trobat la clau al mig del carrer, bastant a prop d’on va deixar el cotxe aparcat. Li devia caure ahir i no l’havia vist més, tot i que m’ha dit que va mirar i remirar pel voltant del cotxe quan havia descobert que havia perdut la clau. Aquella clau, que amb prou deines s’aguantava dreta (de fet, no s’aguantava dreta), de cop i volta ha passat a tenir un valor d’unes quantes desenes d’euros, potser centenars, i tant el meu nebot (quan ens hem trucat aquest migdia) com jo ens hem emocionat una mica per telèfon.

Aquesta clau es deu haver passat més de vint hores al terra d’un carrer de Barcelona i ningú no l’ha agafat. És fantàstic. O sigui que no em queda més remei que agrair al milió i mig de veïns i veïnes de Barcelona tot el seu suport i la seva solidaritat per haver deixat la clau a terra fins que el meu nebot l’ha recuperat aquest matí.

Moltes gràcies a tothom.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: